coquma

Sorteig del primer aniversari de Coquma

2012-02-21T19:59:00.000+01:00

Aquest divendres 24 de febrer Coquma fa un any!

Per celebrar-ho, he pensat en ser poc original i fer el típic sorteig entre els lectors de Coquma. Perquè és així i a tothom que escriu blocs li passa, que el millor del bloc són els seus seguidors. Els que sempre deixen el seu comentari, els que no gosen escriure-hi però fan un m'agrada al Facebook, els que et trobes pel carrer i et suggereixen articles, i els que no fan res de tot això!

Als blocaires ens encanten els sortejos perquè ens permeten premiar els qui ens llegeixen i també conèixer-los una mica més.

Imatge d'Anshu_si via Robot Heart.

I què sortegem? doncs un regal molt Coquma, un article de disseny, original, divertit, decoratiu per casa i personalitzable per fer sortir als creatius que tots tenim a dins... és un coixí post-it! Sí, sí, un coixí per escriure-hi notes, idees, missatges d'amor, dibuixos, recordatoris que no volem oblidar...

Aquí el teniu:

Coixí Noteme de Veinticuatrodientes.

Què s'ha de fer per participar al sorteig?

Explicar què t'ha agradat més d'aquest primer any de Coquma o suggerir un tema per un article nou.

Com?

Es pot fer al bloc (signant el comentari), a la pàgina de Facebook de Coquma, o al Twitter (posant @coquma) dins la piulada. Cada comentari en cada canal equivaldrà a una participació, així que si escriviu en els diferents canals teniu més possibilitats de guanyar.

Quan?

Teniu temps de participar-hi fins al dimarts vinent, 28 de febrer.

Que hi hagi sort!

La filosofia del plastidecor

2012-01-23T19:50:00.000+01:00

Per anar per aquesta vida és bo creure en alguna cosa. Un dia, esmorzant amb un bon amic, li vaig explicar una de les meves particulars creences. Quan agafo un plastidecor li dic al meu fill que pot tenir tot el que vulgui! Que és màgic! Vols un cotxe? Té, un cotxe, vermell! Un dinosaure? Una pilota? “Un pop!” –em demana ell.

No em digueu que això no és màgia.

Pàgina de El libro de las pequeñas cosas de Nina de Keith Haring.

El meu amic, que és pintor, em va dir que ja ho deia Picasso que cada nen és un artista i que, per tant, feia molt bé de transmetre-li la "filosofia del plastidecor" al meu fill.

Picasso també deia que el problema és que ho segueixin sent de grans. De petita, jo volia ser farmacèutica, perruquera o periodista. Aleshores sabia que podia ser el que volgués! Però no crec que considerés la possibilitat de ser artista. Com si la creativitat fos una habilitat de “a més a més”, com un joc.

Així que, per si dins les ànimes inquietes dels nostres fills hi ha uns futurs pintors, poetes, dissenyadors o tipògrafs, aquí us deixo uns bons aliats per allisar-los el camí.

Interior del llibre per a infants de Saul Bass, Henri viaja a Paris.

Portada del llibre Henri viaja a París, editat per Gustavo Gili.

Per començar, la col·lecció de llibres d’artista per a nens (i no tan nens), Los cuentos de la cometa, de l’Editorial Gustavo Gili. De moment, han editat tres títols: El libro de las pequeñas cosas de Nina, un fantàstic llibre d’activitats que Keith Haring va dibuixar per la filla d’un amic; Alfabeto, il·lustrat per la pintora i dissenyadora francesa Sonia Delaunay, mare del simultaneisme, i Henri viaja a París, del dissenyador, conegut pels seus grafismes cinematogràfics, Saul Bass. Aquest últim volum, deliciós de debò.

Il·lustració interior del Calaix de l'artista, editat per Piscina un petit oceà.

El calaix de l’artista, de Joan Barrets i Anna Terricabras, primer llibre del prometedor projecte editorial Piscina un petit oceà, és una altra bona manera d’ampliar els horitzons de petits i grans. Inspirat en l’imaginari de Joan Miró, aconsegueix que l’ombra dels garrofers, les sardines a la brasa i la veu de l’àvia siguin igual de màgiques que les estrelles!

Imatge interior de l'Imagier des saisons, treta del web de la llibreria Nemo.

Acabo amb l’Imagier des saisons de Pittau Gervais -editat en català per Cruïlla. Una pila immensa d’il·lustracions de natura molt especials, realistes i a la vegada poètiques, que sembla que les puguis mossegar i treguin suc! Filosofia del plastidecor total. Perquè, per anar per aquesta vida, una mica de màgia no va pas malament.

La vida en taronja

2012-01-16T15:00:00.000+01:00

Fa temps que no afegeixo cap nom a la llista de blocs de Coquma i he de confessar que per presentar-vos el que ara us presentaré, que des de fa temps és una de les meves fonts d'inspiració, he hagut de passar una mica de vergonya.

Aquest DIY amb garlanda em va fer conèixer How About Orange ara fa un any.

Jessica Jones, blocaire i dissenyadora gràfica a Chicago és l'autora de How About Orange, un bloc de referència pensat per a qualsevol persona amb ganes de crear. Al seu blog explica manualitats xulíssimes, recomana fonts gratuïtes per descarregar i altres recursos de disseny descarregables (etiquetes per imprimir, postals, fons d'escriptori, textures, dibuixos traçats…). També dissenya teles, vegeu la col·lecció Outsite Oslo. I tot plegat, molt ataronjat. I per què taronja? Això és el que m'ha respost: "I like orange because it's an energetic and fun color. It's motivating and happy!".

Un dels DIY proposats per Jessica Jones al seu bloc: folrar una porta de tela.

Quan em vaig decidir a entrevistar la seva autora per recomanar-vos el seu bloc, vaig pensar, "buf, segur que no té temps de respondre les meves preguntes", així que vaig optar per tres preguntetes molt bàsiques! i va i resulta que a l'apartat de preguntes i respostes del seu blog hi ha una completíssima entrevista, que no sé per què no havia llegit mai. Així que molt amablement, la Jessica m'ha dirigit a aquest apartat que ja conté tot el que li he preguntat. Us el recomano per conèixer-la. Sort que no li volia fer perdre el temps!

Us animeu a fer un estoig així? a How About Orange.

How About Orange és un bon exemple d'una de les coses que més m'agraden d'Internet: algú amb talent comparteix els seus coneixements, la seva creativitat i algunes de les seves eines i recursos a la xarxa perquè algú altre totalment desconegut en algun punt del planeta ho pugui aprofitar. Oi que és fantàstic?

A jugar bé

2012-01-07T08:47:00.000+01:00

Ja han vingut els Reis i, amb ells, les sensacions i els records d’infantesa de com d’emocionant era descobrir les joguines noves.

La joguina que més il·lusió m’ha fet i amb la que més hores he jugat i més mons he imaginat a la meva vida és el Lego.

Anunci de Lego. Simple i intel·ligent. En trobareu més a l'article sobre publicitat amb Lego, a la revista Speckyboy.

Cada vegada que veig aquella totxana de plàstic em sembla que se’m deu activar algun botonet del cervell directament connectat amb la creativitat i la il·lusió.

Caixes d'emmagatzematge Lego. Imatge del blog Decoratrix.

Lego és una empresa danesa nascuda als anys 30 de les mans d’un humil fuster amb bones idees i esperit emprenedor. El nom bé del danès “leg godt”, que significa “jugar bé” i precisament aquesta és la filosofia de l’empresa.

Per als nostàlgics del Lego, us deixo aquesta selecció d’imatges. Si en voleu més, com sempre, visiteu el Pinterest de Coquma: http://pinterest.com/coquma/lego

Illa de cuina feta de Lego. Vist al blog Svart á hvítu.

Anell de Lego amb diamants. Via Spoiledbrad.

Arrecades de flors de Lego. A Outblush.

L'artista alemany Jan Vormann repara carrers amb Lego. Via There, I fixed it.

Per acabar amb bon gust, un pastís de Lego. Veieu com fer-lo a Betty Crocker.

També us recomano l’article “Malalts de Lego” de Vilaweb.

Apa, coqumejadors, a jugar bé!

Bon Nadal

2011-12-26T17:06:00.000+01:00

A casa hem estat enfeinats aquests dies fent el pessebre i la decoració de Nadal! Amb lletretes adhesives de tela de Mae hem escrit missatges a les portes de casa.

El portaespelmes de ganxet que ens va tocar al sorteig d'Interiors Originals ha quedat la mar de bé al costat de la caixa de música (gràcies, Carmina!).

Hi hem posat una N de Nadal de fusta de Babillage.

I a les finestres hi hem penjat tot de siluetes de fusta amb motius nadalencs que ens va portar l'àvia d'una fira d'artesans de Praga.

Amb aquestes imatges de casa us desitgem que acabeu de passar unes bones festes i que tingueu una bona entrada d'any 2012!

Art al carrer, salvem Display

2011-12-01T09:35:00.001+01:00

Coquma és el lloc de les coses que m'agraden, i poques coses m'agraden més que l'art al carrer.

Lluc Queralt, un dels meus artistes tarragonins preferits, pintant al carrer Ixart dins el projecte Display. Fotografia de Laboratori Visual.

Per a mi les arts visuals són terapèutiques. De debò. Descobrir una il·lustració preciosa i suggerent, admirar una tipografia feta amb gràcia, contemplar una pintura que digui allò que jo no sabia ben bé com dir o embaladir-me davant d'una fotografia em pot fer passar d'arribar a la feina pensant en tota mena de problemes a arribar-hi amb ganes de probar aquella idea que fa dies que em ronda pel cap!

M'encanta com tracta la memòria a "Record Latent" Oriol Panadés, un dels projectes desenvolupats a Display. Fotografia de Laboratori Visual.

A Tarragona, fa uns anys que aquestes expressions artístiques balsàmiques te les trobes pel carrer quan menys te les esperes! És gràcies al projecte Display que, no només ens regala als caminants art al carrer, també dóna l'oportunitat a artistes emergents a mostrar la seva obra.

Justo Heras ens va proposar un viatge per mars desconeguts a "Astrolabi", dins Display. Fotografia de Laboratori Visual.

Ara, Display, com tants altres projectes culturals, s'ha quedat sense les subvencions que el feien possible i, per això, els seus impulsors, Laboratori Visual, han optat pel micromecenatge dins la plataforma verkami.

No us perdeu la sèrie d'"Animals amb bigoti", de Maria Jacas, a Display. Fotografia de Labortori Visual.

Queden 48 hores per salvar el projecte. Us animo a que us convertiu en mecenes de Display, a canvi rebreu una mica d'art per casa vostra i, sobretot, fareu possible que molts tarragonins ens sentim una mica millor quan caminem pel carrer.

El meu ordinador va en pijama

2011-10-29T14:54:00.001+02:00

De vegades en broma, i amb permís del meu fill, li dic a les orquídies "les meves nenes" i tracto al meu nou MacBook com un més de la família. Per això, quan he descobert el "pijama" per ordinadors a l'aparadador d'una papereria d'aquestes que sempre tenen coses boniques i irresistibles (l'Alfor de Tarragona), no me n'he pogut estar.

L'invent és un disseny de Milà, fet amb neoprè folrat de tela de llana o cotó. Els estampats estan inspirats en els pijames, les bates, la roba de casa de tota la vida, vaja. Però el que m'ha acabat de robar el cor és en tela de roba de farcell! Deu ser una edició especial catalana, perquè a la pàgina oficial de pijama no el venen pas.

N'hi ha de totes mides (Macs portàtils, PCs, ipod, ipad, iphone, carregadors, càmeres...) i de molts estampats diferents (dandy, tartan, vichy, vintage...).

Trobo que és un bon regal ara que ve el fred.

Una polaroid amb gel, si us plau

2011-09-28T13:33:00.002+02:00

He llegit al web sobre fotografia Peta Pixel que la cadena d'hotels nord-americana ACE Hotel ofereix una càmera polaroid als hostes, als mini-bars de totes les seves habitacions. De seguida m'he imaginat entrant a una habitació en ple Manhattan carregada de maletes i obrint el paquet del minibar per fer una instantània de la meva família abocada a la finestra!

Kit Polaroid de l'ACE Hotel, via Peta Pixel.

Ara mateix és difícil que passi, però tot és possible. I a mi no m'agrada gaire el whisky.
Fa dos anys que els aficionats a aquestes màgiques càmeres analògiques i instantànies estan pendents de si les Polaroid passen a la història o sobreviuen en l'era digital.

A la revista Café Babel, un article explica molt bé la història del Impossible Project. Foto: ©Cordless_Corey/ Flickr

Per una banda, Polaroid va anunciar el 2008 que deixava de fabricar pel·lícules instantànies i emprenia nous camins empresarials amb productes digitals. Immediatament neixia The Impossible Project per salvar les Polaroid tal i com les coneixem. The Impossible Project va comprar la fàbrica holandesa de pel·lícula instantània i els stocks i materials de producció que encara hi havia per inentar posar-la de nou en marxa. De fet ja estan obrin botigues i venent el producte.

Nova Polaroid 300.

D'altra banda, Lady Gaga ha esdevingut la directora creativa de Polaroid (no és broma) i sembla que l'empresa té ganes de marxa. Però, en canvi, ha presentat una nova càmera de fotografia instantània que no és compatible amb les pel·lícules que The Impossible Project està comercialitzant, Polaroid 600.

Al web Fuzzimo es poden descarregar aquests marcs gratis en alta resolució per crear Polaroids amb Photoshop.

Un bon embolic. Jo no n'entenc gaire, però per si de cas guardo una antiga càmera Polaroid espatllada, heretada d'un tiet avi, i uns quants carrets, per si algun dia la puc fer funcionar. Recordo com si fos ahir la primera vegada que vaig veure una Polaroid en plena feina. El meu tiet deia que mogués el plàstic blanc i bufés i, amb una mica de paciència, apareixeria la imatge. Apareixia a poc a poc...

I a vosaltres, què us agradaria trobar al minibar de l'hotel?

Somio un casa amb tobogan

2011-09-06T19:33:00.000+02:00

Des de petita que tinc un somni pendent de complir. Em pensava que era impossible, però ja ho diuen que tot el que es pot imaginar, es pot realitzar. El somni consisteix en tenir un tobogan a casa per anar d'un lloc a un altre. Per exemple, de l'habitació al menjador.

Un apartament de somni a Nova York. Més imatges al blog The SoHo.

Un projecte de casa amb tobogan molt interessant de Level Architects (amb plànol i tot).

Sovint també m'ha passat pel cap la idea boja de (suposant que tinc molts diners) construir una piscina ben gran davant de casa i un tobogan, d'aquests tancats com un tub, que vagi des del balcó fins a dins de l'aigua. Seria com si visqués en un aquaparc. M'encanten els aquaparcs!

Bé, aquesta seria la idea, però amb una piscina a sota. Via el blog de Julia Segal.

Aquesta casa de Londres és simplement genial. Hi ha més fotos i un enllaç a un vídeo al blog Handmade Charlotte.

Casa indonèsia amb tobogan des de l'habitació dels nens fins a la cuina. Reportatge de fotos i plànols al blog de la revista Dezeen.

Darrerament he anat recopilant fotos de tobogans perquè sóc de les que penso que els somnis no s'han de deixar escapar. I perquè si Coquma és un món ple de coses que m'agraden, no hi podia faltar un tobogan ben gran.

Escales o tobogan? Vist al blog Design Public.

Escales o tobogan? Vist a Wanelo.

Altíssima costura de l'àvia I: Vichy i Liberty

2011-08-17T13:00:00.021+02:00

He detectat que hi ha una sèrie d'estampats que m'encanten irracionalment. He elaborat una teoria per trobar una explicació a aquest apassionament: que tot ve del quarto de cosir de la meva àvia. Aquells retallons de flors de tots colors, quadres, figures geomètriques, ratlles i aigues de totes menes van decorar hores i hores de jocs i cançons d'infantesa.

Teles de colors. Imatge treta del blog sobre scrapbooking, Retrospection.

Com més retro i cursi són les teles, més m'atrauen. Fins fa poc en deia robes de "quadrets d'estovalles", de "floretes petites"... però resulta que els que n'entenen de teixits i de moda en diuen estampats Vichy i Liberty. Sí, sí, els retallons de la meva àvia tenen nom i a més, aquest estiu estan de moda!

El meu fill, en Guiu, damunt d'uns llençols d'estampat Vichy.

Avui que porto posat el meu nou mono de floretes petites que m'encanta, us diré que aquest estampat es diu Liberty en referència a l'emblemàtica botiga anglesa Liberty London, que és qui el va popularitzar.

Mono Patty de Pepe Jeans, la meva última adquisició d'estampat liberty (la xica no la conec).

I que aquella pilota del meu fill que ens van regalar quan va néixer que tan m'agrada combina estampats Vichy de diferents colors, un nom que prové de la ciutat francesa homònima, que fabricava aquestes teles originalment.

Banderoles amb tela d'estampat tipus Vichy, de la col·lecció de banderoles de coquma a Pinterest, via Weding Inspiration.

He començat pels meus dos preferits, però de noms d'estampats n'he recopilat una pila, així que aquest serà el primer d'una sèrie d'articles sobre nomenclatura d'estampats que, gràcies a la meva particular visió de l'alta costura, he batejat com a "altíssima costura de l'àvia".

Viatge a París i al món, amb Hugo Pratt

2011-08-07T20:56:00.002+02:00

A Coquma ja s'han acabat les vacances. Ens pensàvem que no podríem anar gaire lluny. Tot i que París sempre serà París. El que no esperàvem era que París només seria la porta d'entrada a un viatge molt llunyà: el viatge imaginari d'Hugo Pratt.

Cartell de l'exposició d'Hugo Pratt a la Pinacothèque de Paris.

Quina sort trobar-nos per casualitat amb la primera exposició retrospectiva que es fa des de 1986 d'Hugo Pratt, considerat l'inventor de la novel·la gràfica.

No hauria pensat mai que la vida del seu creador era tant o més apassionant que la del nostre estimat mariner bohemi Corto Maltés!

El mar i l'aigua tenen tanta importància en la vida de Pratt, pujat a Venècia, que el més natural era que s'expressés per mitjà de l'aquarel·la.

Pratt va viure i viatjar per tot el món, va ser militar, apassionat de la literatura, pintor de naixement i fill d'una gitana i d'un soldat gal·lès, amb avis espanyols, italians, turcs i no sé quantes barreges més.

Aquesta làmina és el record que ens vam endur de l'exposició cap a Tarragona. Foto de alb_68mi.

Després de conèixer-lo millor, les seves aquarel·les, el seu llapis i les seves paraules encara fan més olor de mar, d'espècies exòtiques i de perfums de dones boniques que abans.

No només el seu art i el seu imaginari et fan sortir de la Pinacotheque meravellat, també aquella sensació que el còmic és gran: que la il·lustració, la pintura i la literatura junts en un full de paper tenen un poder immens.

Corto Maltes a la piazza San Marco, vinyeta de l'obra Faula de Venècia, una de les meves preferides.

L'exposició es pot veure fins al 21 d'agost a la Pinacotheque. Esperem que rodi per Europa i tinguem ocasió de reemprendre el viatge. Per si de cas no us el trobeu al vostre pas, no deixeu de llegir Faula de Venècia.

Per aprofundir en l'obra de Pratt també és molt recomanable l'article d'Oscar Beltrán de Otálora, Corto cumple 40 años.

Mitjons, petons i americanes

2011-07-16T11:27:00.001+02:00

Per fi he vist la nova casa del Jesús i l'Alba! És perfecta; la mida justa, lluminosa, sense necessitat de reformes, però neta per començar a decorar! I no sé què em passa amb això de l'interiorisme però com més m'hi poso més rara em torno. Perquè sabeu què és el que més m'ha agradat? El quarto de planxar!

Vista al blog italià Emporio 74.

A casa en dic la Laundry Room, i no és per fer-me la guais, és que en català no acabo de trobar la paraula i bugaderia per a mi és el negoci, oi? Vaja, ens entenem, vull dir on hi ha les màquines de rentar i la roba bruta a casa. Doncs ells tenen una habitació gran, amb sortida a fora, safareig... De seguida em va fer volar la imaginació.

Aquesta em recorda molt a la de la nova casa de l'Alba, per la distribució. És de The House That A-M Buid.

Trobo que aquesta mena d'habitacions sempre són les més descuidades de la casa, i és normal, però precisament per això, només que els hi donem un toc poden ser tota una sorpresa!

I què me'n dieu de fer un racó dedicat als misteriosos mitjons desaparellats? Vist a Rambling as usual. (A la Carme li agradarà!)

És clar que tenir-ho tot posat, ordenat i combinat com a les revistes és impossible però la idea és pensar en l'estil, els colors, i algun element decoratiu, igual que ho fem amb la cuina o el lavabo, no?

Es pot decorar amb vinils bugaders, com aquests que es poden comprar baratíssims a la botiga d'Studio JK a Etsy.

Jo és que hi tinc com a debilitat, i no us penseu que m'hagi passat mai res com a l'home que treballa fent de gos, ni molt menys.

Amb aire rural, a Two Ellie.

Més inspiració al Pinterest de Coquma.

Vull pintura de pissarra!

2011-07-03T21:09:00.000+02:00

Pàgina d'una revista Enderrock que guardo a la meva carpeta d'idees de decoració (abans que s'inventés Pinterest!).

Fa uns anys, després de veure aquesta pàgina de la revista Enderrock mentre planificava la decoració de casa, vaig decidir que la meva cuina tindria una paret de pissarra. Així que quan el paleta em va preguntar com volia la paret que no anava enrajolada li vaig dir, vull pintura de pissarra!

Aquest és un tros de la paret de la meva cuina!

Quin gran encert! M'encanta fer-la servir d'agenda. Que els amics hi escriguin o dibuixin quan ens vénen a veure. I sempre és un recurs perfecte per fer fotografies amb missatges per a la felicitació de Nadal.

Últimament m'he topat amb imatges per Internet amb usos molt ben trobats d'aquest gran invent que és la pintura de pissarra. Per exemple, al blog que ja us vaig presentar Interiors Originals, he vist un rebedor de Mrs Hardy perfecte per a deixar les claus i la cartera només entrar a casa:

Aquesta i més fotos d'aquest enginyós i pràctic rebedor al meravellós blog de la Senyora Hardy.

Parlant de rebedors de pissarra, no és fantàstic aquest amb les normes de la família?

Imatge de Suziebeezie.

I no cal ni dir que és sempre una bona idea per a una habitació infantil. Quan el nen és nadó, és un element decoratiu, i quan creixi passarà a ser la paret perfecta per plasmar la seva creativitat.

Imatge de Unique Baby Gear Ideas.

Acabo amb una macro pissarra agenda per a despatx de Martha Stewart. Però si no en teniu prou i teniu ganes de veure lavabos amb pintura de pissarra, capçals de llit, mobles i fins i tot torretes, us convido a entrar al meu recull de pissarres a Pinterest.

L'explicació de com fer aquesta pissarra personalitzada a Martha Stewart.com

(Per cert, perdoneu per tantes setmanes de silenci! He començat una nova etapa i encara m'estic organitzant).

Vinils decoratius III: la revolució dels adhesius reutilitzables

2011-06-11T19:43:00.014+02:00

Els vinils decoratius són elements que agraden a la majoria però poca gent s'atreveix a posar-los a casa seva. "I si me'n canso? no és el mateix canviar un quadre o una làmina, que arrencar un vinil..." "vaja, ara tothom té el típic arbre amb flors d'estil japonès enganxat sobre una paret de color burdeus!...".

Però, i si us diguessin que hi ha adhesius fets de tela, amb tints ecològics, que no embruten ni fan malbé la paret i que són reutilitzables? sí, sí; els pots enganxar i desenganxar una vegada i una altra, centenars de vegades! No només això, la tela té aquell acabat més artesà, menys fred que el vinil. I si us en trobo fetes per dissenyadores, il·lustradores, creadores que posen tot l'amor en el seu art? En paraules de Mae, això és "una revolució de la indústria". Una revolució en què la tela guanya la batalla al plàstic.

Els Dinosaures de Mae.

Hem de fer girar força el globus terraqüi per arribar a Mae, un dels estudis de disseny, botiga on-line i blog preferits de Coquma. Aquest estudi australià, format per tres creatives, Bec, Peta i Emily, es caracteritza per il·lustracions que combinen estampats amb tota mena de motius, de colors alegres però suaus. Divertits i alhora delicats.

Circs d'aquells d'abans, fons marins i pirates, bitxos, globus aerostàtics, missatges amb peces tipus Scrabble... els temes dels adhesius de Mae són perfectes per a habitacions infantils i per a adults que no renuncien a jugar i deixar volar la imaginació.

Rajoles de missatges de Mae.

Núvols de pluja de Mae.

A casa nostra, Tresxics, un projecte molt personal i ple d'il·lusió i bon gust de Susana, també ha aprofitat la revolució dels vinils de tela i ofereix adhesius de línies molt simples i temes molt fàcils d'adaptar a qualsevol estil de decoració (m'encanta el de la balena).

Adhesiu re-usable "Balena" de Tresxics.

Adhesiu re-usable "Banderoles" de Tresxics.

Aquest és el tercer d'una sèrie d'articles sobre adhesius per a les parets que va començar amb "Vinils decoratius, guia per a navegants". El segon, especialitzat en vinils textuals, va ser: "Parets que parlen".

Continuarà.

Digue-ho amb Scrabble

2011-06-01T21:14:00.001+02:00

Uns anys després que l'arquitecte novaiorquès Alfred Mosher Butts inventés el joc de taula que ara coneixem com a Scrabble i l'intentés comercialitzar, no hauria cregut pas que acabaria assolint l'èxit que ha tingut i que superés fronteres en l'espai i el temps (el Club d'Scrabble de Manresa té un bon article sobre la interessant història d'aquest joc lingüístic, nascut als anys 30).

Tots els que compartim la felera per la llengua en som amants i, de fet, el joc, que existeix en català des del 1990, ha aconseguit anar força més enllà de les taules de menjador amb grups d'amics: n'hi ha clubs, federacions, campionats mundials i diccionaris oficials arreu del món.

La proposta Coquma d'avui ja la deveu intuir. Per què limitar-nos a jugar-hi? Per què no fer servir aquestes petites peces quadrades de color crema, o encara millor, peces de fusta antigues (se'n troben a bon preu a Etsy) per expressar-nos, decorar les nostres cases o fer-ne joies!

Aquesta imatge l'he trobat a Gingerella.

Genial posar-hi lletres a una foto emmarcada! Tutorial i més exemples a Paradise.

Un tutorial per fer un quadre amb missatge, al blog Stylismo.

Coixins de la botiga d'Etsy Shopdirtsa.

Més imatges de com treure profit a les peces d'Scrabble fent d'arracades, tasses i fins i tot, de com demanar matrimoni amb peces d'scrabble al Pinterest de Coquma. Va, aquesta també la poso que dóna nom a l'article!

Demanar matrimoni i posar els noms dels convidats a les taules. Idea de Los Angeles Style Unveiled recollida a Rex&Regina.

Idees per fer fotos de l'embaràs

2011-05-26T15:30:00.000+02:00

En vista de l'èxit de l'article de fotos de nadons, us deixo unes quantes idees per fer fotos de l'embaràs!

Aquesta idea és ben senzilla de fer i trobo que el resultat és maquíssim. Només cal posar-se la mateixa roba per fer l'abans i el després, i col·locar el nounat just damunt de la panxa:

La foto l'he trobat a Pinterest però no sé quina és la font original.

Aquest recurs va bé per tot: la pissarreta!

Aquesta també corre per Pinterest i tampoc en sé la font.

No us perdeu aquest àlbum d'embaràs! a mi, que també em vaig fer el meu propi àlbum dietari dels nous mesos més especials de la meva vida, em va deixar sense paraules!

Dues de les pàgines del llibre-àlbum de fotos d'embaràs dissenyat per Johanna de Hanna Mac Photography.

I si el futur bebè no és el primer:

Foto de Kari Vennard, a Flickr.

Més idees de fotos familiars al Pinterest de Coquma.

Escalar dins una església

2011-05-24T11:06:00.001+02:00

Avui Coquma fa tres mesos i per celebrar-ho escriuré d'un tema que va quedar pendent en l'article més llegit de la història de Coquma, sí, aquell sobre la llibreria més bonica del món.

Aquesta vegada també es tracta d'una església que, després d'haver de tancar les portes com a centre religiós, ha passat a mans privades però s'ha convertit de nou en un lloc de reunió de fidels. Quina mena de fidels? Doncs en el cas d'Awesome Walls, de fidels practicants de l'escalada. D'acord, l'escalada no és una religió, però és un esport adhictiu com pocs i per molts acaba esdevenint un estil de vida.

Foto interior del Centre d'Escalada Awesome Walls.

Aquesta sóc jo fent boulder a Awesome Walls el 2008.

Awesome Walls és un club d'escalada de Liverpool que, des del 1999, s'ha convertit en un dels centres d'escalada més importants d'Anglaterra, aprofitant les grans alçades i l'espai diàfan de l'església Saint Albans. Una petita església catòlica d'uns 150 anys d'història que va servir de temple a nombrosos irlandesos de la comunitat anomenada de "Sobre el Pont", emigrats a Anglaterra per treballar en zones portuàries i industrials. En la pàgina Over the Bridge hi ha imatges interessants de l'època.

Foto exterior de l'esglesia Saint Albans de Liverpool, de David Atherton, és al web Genuki.

Com en el cas de la llibreria holandesa, és força impactant observar la transformació d'un edifici tan singular i imponent com una església en usos totalment diferents. Tot i que a l'interior d'Awesome Walls hi queden ben pocs elements que facin pensar en una església, l'espai manté aquell aire sagrat barrejat aquí amb un incens diferent, fet de l'olor de la pols de magnesi dels dits dels escaladors.

Idees per un bany amb rajoles de metro

2011-05-16T19:15:00.000+02:00

La meva tieta Roser ha de reformar un quarto de bany (el que fan servir els seus fills) i m'ha dit que vol posar-hi rajoles de metro com al meu i que li doni consells de com combinar-les.

Les rajoles de metro generalment són blanques, ceràmiques, biselades i es col·loquen encavalcades.

Aquest lavabo de rajoles metro em té enamorada, i sobretot l'aixeta! Hi ha més fotos del lavabo i de tota la casa de Katie Quinn Davies al meravellós i conegudíssim blog Design Sponge.

En la majoria de fotos que he trobat, les rajoles de metro es posen en banys i cuines on el blanc és omnipresent o com a molt es combinen amb gris fosc o amb blau cel.

El mobiliari acostuma a ser retro o Deco, tot i que un estil més bauhaus o nòrdic pot servir per trencar una mica sense córrer el risc de carregar l'ambient.

L'estil de mobiliari d'aquest bany del catàleg de l'Ikea pot quedar molt bé amb rajoles de metro.

Pel que fa als materials, la fusta hi queda bé tot i que hi lliga més l'aire industrial dels metàlics, per exemple trobo que el tamboret galvanitzat de Xavier Pauchard (tot un clàssic) hi queda genial.

Les rajoles de metro combinen bé amb elements metàl·lics, sobretot el tamboret de Pauchard. Foto de Thisoldhouse.com

Si decidim fer servir elements metàl·lics, un revister porta-rotlles d'aquest estil quedaria molt bé. Aquest era d'Urban Outfitters però crec que ja no el tenen.

També deixaria les parets més allunyades de les zones d'aigua sense enrajolar i hi posaria uns quants marcs ben originals. Per exemple fotos antigues dels fills banyant-se a la platja, o a la piscina, al costat d'un dibuix que fessin ells de petits o d'una làmina amb missatge... Sempre m'ha agradat trobar art als lavabos! Per què, no?

D'aquesta imatge m'han agradat molt els quadres emmarcats que dignifiquen l'espai. La paret està pintada d'un blau molt clar. És del blog dos Ellie.

Al meu lavabo de rajoles de metro hi predomina el groc. De fet en diem el lavabo groc i té molt d'èxit. La gràcia ha sigut posar-hi molts detalls grocs (des del sabó de mans, les tovalloles i la catifa al raspall de dents) i fugir d'altres colors.

El meu lavabo groc. Les postals són il·lustracions de Corto Maltés.

El verd menta o el blau aqua també serien bones opcions per casar amb aquest clàssic dels primers metros del segle dinou, que no passa de moda a la decoració d'Interiors (si us hi fixeu, a les exposions d'Ikea n'hi ha més que mai).

Com sempre, us deixo més ispiració al meu recull de fotos de rajoles de metro a Pinterest.

Cinc consells per fer fotos de nadons

2011-05-14T12:59:00.000+02:00

Amb l'arribada d'un nadó a la família, la passió per la fotografia es dispara en la majoria de cases. Però no sempre és fàcil aconseguir aquell retrat de pòster que tenim al cap.

Cal tenir present que moltes d'aquestes fantàstiques imatges que veiem de nadons compten amb la inestimable ajuda d'un professional de la fotografia, d'un bon objectiu i, sobretot, del retoc final del photoshop. Però hi ha alguns trucs que ens poden permetre bons resultats:

- El decorat: moltes fotos maques de nens no ens resulten prou agradables per culpa del que hi surt darrere o al voltant. Per tant, va molt bé situar el nen damunt d'un llençol que tingui un estampat bonic, o una manta de colors. Si enquadrem la foto de tal manera que només es vegi la manta, tindrà l'estil d'un retrat d'estudi.

Rory i Quinn. Foto de Apartmenttherapy.

- L'atrezzo: un peluix o algun altre objecte bonic al costat del nen pot acabar d'arrodonir la imatge. També queden molt originals si hi posem una pissarra o un cartellet amb missatge, per exemple, amb la data o l'edat o el nom del nen.

El meu Guiu quan va fer set mesos! Per fer la foto vaig triar una manta que m'agrada, el drac que li vaig regalar pels set mesos i un pijama molt significatiu, ja que una de les característiques del Guiu és que és molt forçut.

- La perspectiva: les fotos guanyen molt si en comptes de disparar des de la nostra alçada, col·loquem la màquina a l'alçada del nen. Sobretot si aquest està assegut, gatejant o dret.

En Lucien de la Famille Summerbelle fent-se gran.

- El tema: m'encanten les fotos evolutives. Aquestes de l'embaràs o del nen mes a mes, o setmana a setmana. És un bon recurs fer que aquestes fotos sempre tinguin algun element en comú: el color de la roba, el lloc... En aquest enllaç a Ohdeedooh en trobareu de fantàstiques per poder agafar idees.

Aquesta és de Mom Tog, una web per a mares amants de la fotografia.

- La llum: el flash i els nens no són bons amics. Aprofiteu per fer la sessió de fotos quan faci un dia ben lluminós i en un lloc amb bona llum.

Espero que us facin servei els meus trucs! Més inspiració al Pinterest de Coquma.

Òsties

2011-05-11T01:37:00.001+02:00

Perdoneu perquè en aquest article no escriuré de coses que m'agraden, però és que la setmana passada me'n va passar una que m'està costant treurem del cap i que necessito compartir.

Conduïa. Entro als Pallaresos per la carretera i veig un nen d'uns dos anys que corre des de la vorera del davant del supermercat en direcció a la calçada. Sort que l'he vist perquè en pocs segons ja és a l'asfalt. Se m'ha glassat la sang, però fa estona que freno i a més, una noia l'ha perseguit i ja l'ha encalçat ràpidament. El torna a la vorera on hi ha una altra noia (suposo que la mare) posant la compra dins el cotxe. De seguida agafa la criatura, me la gira del revés i li fum unes plantofades al cul que em fan mal a mi i tot.

Aparco, surto del cotxe i li clavo una bofetada a la mare en qüestió per no haver vigilat el seu fill i haver-me provocat un bon esglai.

Òsties que sí que m'agraden. Imatge de www.asterix.com

L'amiga se'm posa a estirar dels cabells per defensar la mare i crida que què m'he cregut.

Aleshores la caixera del súper veu l'escena i surt corrents cap a fora per evitar l'agressió i separa la noia de la meva melena amb una bona empenta.

L'encarregada del súper, en veure com una treballadora maltracta una clienta, s'esgarrifa de valent, l'insulta i l'acomiada immediatament no sense abans engegar-li una coça perquè aprengui la lliçó.

Un agent de la policia local arriba alertat pels veïns amb la porra a la mà per reduir la cap violenta que ha abusat de la seva empleada.

Per sort, la segona part de la història me l'he inventat. Jo no vaig sortir del cotxe. I vaig seguir el meu camí preguntant-me per què en aquesta societat tothom té dret a no ser agredit excepte els infants. Per què ens faríem creus de qualsevol acte de violència física o verbal entre adults, i posaríem una denúncia i tot, però ens sembla "normal" entre pares i fills? Per què una mare que estima al seu fill, en comptes d'abraçar-lo i petonejar-lo perquè no l'ha xafat un cotxe de miracle, li fot un jec d'òsties?

A Babillage “pot ser que t’enamoris perdudament de tot”

2011-05-06T22:21:00.000+02:00

Una cosina que viu a Barcelona i que té molt bon gust em va recomanar fa temps una botiga. Abans de sortir de casa seva em va dir: “prepara’t perquè t’agradarà molt tot, t’ho voldràs quedar tot, pot ser que t’enamoris perdudament de tot”. Li vaig donar les gràcies, perquè realment no m’havia mentalitzat en aquest sentit i jo, que sóc de mena entusiasta, m’hauria pogut col·lapsar en entrar al món Babillage.

Una de les fotos que vaig fer a Babillage amb el mòbil.

Babillage és una botigueta que fa cantonada al carrer Laforja amb Brusi. Entrar-hi és com arribar a un refugi secret, i encara més si a fora al carrer cau un ram d’aigua com el de dimarts a la tarda. La decoració i els petits objectes que et vas trobant, mig sense voler, en diferents racons encantadors del local, et van fent sentir cada vegada més bé. De la mateixa manera t’acull la Marta, la interiorista que només fa cinc mesos, inspirada per la seva filla, va decidir especialitzar-se en habitacions infantils i va obrir Babillage, una botiga de mobles, joguines i objectes de decoració on també s’hi fan tallers per a nens, pensats perquè juguin i es diverteixin fent servir la seva creativitat.

L'entrada a la botiga.

Miro a la dreta i veig una antiga i petita bola del món amb uns colors quasi insuperables damunt d’un moble antic, del sostre pengen boles i flors de papers, entro en una altra cambra, ara una maleta vella fa de bagul, una antiga calaixera de merceria pintada es converteix en un prestatge perfecte per a aquells objectes que ens encanten i no sabem com fer-los lluir com cal. Ella ens va explicant que li agrada reciclar mobles antics, caixes, calaixos... li comentem què ens agrada i què necessitem per casa i ens comença a donar consells i bones idees.

Les tendes d'indis estan de moda en la decoració d'habitacions infantils i són un somni fet realitat per als petits.

Els calaixos vells reciclats, pintats de blau i convertits en prestatgeries van ser la nostra adquisició.

Aleshores penso que és una sort que plou perquè no tinc ganes de marxar de Babillage, m’agrada aquest refugi ple de grisos, blaus, grocs, records d’infantesa, joguines de llauna, fustes velles, papallones, robes i papers de colors.

Què tenen els palets?

2011-05-05T13:12:00.001+02:00

Els palets (en castellà, palés, i en anglès, pallets) són plataformes, generalment de fusta massissa, sobre les quals són disposades diverses càrregues per tal de formar una unitat de transport més gran, susceptible d'ésser manipulada mecànicament (segons la definició de Termcat). Però com passa amb altres objectes propis de l'àmbit de la indústria, els palets estan trobant vides en nous escenaris radicalment diferents als dels seus orígens, ja que s'estan convertint en elements de decoració de culte.

Sofà fet amb palets d'un projecte D.I.Y d'Ashley Ann Fotography.

Si barregem el gust creixent pel reciclatge, la reutilització i l'ecologia en la creació de mobles amb la moda ja consolidada d'aire industrial dels grans lofts urbans, ja podem intuir les claus de l'èxit dels palets, que, a més a més, tenen un gran fort: són objectes que no només fan bonic, sinó que, per la seva capacitat de càrrega són de gran utilitat per fer de base de sofàs, llits, llibreries, i tot el que ens puguem imaginar.

Llit construït damunt de palets blancs. L'he trobat a Ideacorando.

Pintats, envellits, al natural, apilats, tallats... tots els resultats són aprofitables i moderns i, el més important de tot en els temps que corren, extremadament barats!

Palets a la cuina! Una idea boníssima del dissenyador alemany Katrin Arens a Remodelista.

Detall del palet de Katrin Arens a Remodelista.

Com de costum, us deixo l'enllaç al meu recull de fotos de palets a Pinterest (que aniré anant ampliant). Hi trobareu imatges de cases senceres fetes amb palets, cuines, parets, capçals de llits, jardineres verticals i altres invents espectaculars amb palets.

Ara que arriba el bon temps, aquesta imatge m'ha enamorat del tot. És del blog Make it my own, ple a vessar de bones idees per fer un mateix..

Llarga vida als palets!

Maisons du Monde, hi ha vida més enllà de l’Ikea

2011-04-28T17:55:00.000+02:00

Torno d'unes vacances de Setmana Santa a banda i banda dels Pirineus amb el nou catàleg de Maisons du Monde sota el braç. Maisons du Monde és una botiga de mobles i d’objectes de decoració francesa molt recomanable per trobar mobles de disseny actual a un preu assequible. Els que encara no la conegueu us alegrareu de veure que hi ha vida més enllà de l’Ikea.

M'agrada molt la catifa Rainbow de Maisons du Monde.

Tot un encert aquest pi reciclat per a l'escriptori, de la gamma Dordogne.

Tots els seus productes es poden comprar per Internet i a Catalunya tenen botiga a l’avinguda Diagonal, 405, de Barcelona (tot i que és petita i exposa sobretot objectes de decoració -marcs, miralls, coixins...- més que no pas mobles).

Emmagatzematge industrial de la gamma Edison.

Llum Seattle, dins la col·lecció loft industrial.

Maisons du Monde, en honor al seu nom, treballa una gran varietat de línies molt diferenciades inspirades en els estils propis de cada entorn: campestre, romàntic, provençal, colonial, industrial, nòrdic, barroc modern (aquest és el que menys m’agrada), etc.

Cancun és una alternativa assequible al famós Mah Jong de Roche Bobois.

El banc Cancun el tinc al menjador. És còmode però salten els botons!

Per a mi el seu fort són els mobles que semblen antics, els de fusta reciclada i les seves versions econòmiques de dissenys ben coneguts però a l’abast de poques butxaques (com els que ens recorden els llums Jieldé, la butaca Barcelona o el sofà Mah Jong).

M'encanten els armaris amb reixa de galliner a les portes a Zinc, una de les cuines de Maisons du Monde.

La principal novetat de la col·lecció 2011 és la incorporació de les cuines i les habitacions infantils, però de moment diria que s’ha quedat només en una bona idea i que les millors propostes (amb algunes excepcions) ja eren al catàleg del 2010.

Estimades suculentes

2011-04-18T14:39:00.001+02:00

Els arbres estan florint, la majoria de plantes estan més radiants que mai, els prats i els boscos fan una olor boníssima i es fa difícil passar per una floristeria o un “garden” sense caure en la temptació.

Tinguem jardí, balcó o finestra, les flors i les plantes són la millor opció per fer arribar la primavera a casa nostra i, de pas, al nostre estat d’ànim.

Hi ha rams de núvia fets amb plantes suculentes que m'han fet agafar ganes de casar-me i tot. Aquest l'he trobat a Pinterest i prové de Concrete and Honey.

Un altre ram preciós. Bé, de fet la fotografia és tan maca. La trobareu a Style Me Pretty.

He buscat inspiració a Pinterest i, per sorpresa meva, m’he anat a entusiasmar amb les plantes crasses o suculentes, que la veritat és que mai havien sigut sang de la meva devoció. Potser per tenir-les massa vistes. Però puc dir que ahir m’hi vaig reconciliar oficialment.

S'ha de tenir art. Però què me'n dieu per al jardí de casa? Foto de Flickr.

Les plantes crasses o suculentes són aquelles que acumulen aigua en els seus teixits, provenen de llocs molt àrids, i per això necessiten molt poca aigua (un punt fort a tenir en compte). Quan tenen espines s’anomenen cactus, però n’hi ha moltes varietats sense punxes.

En aquesta corona de Turquoise, Tulips and Bliss es pot veure la gran varietat de colors i formes que ens ofereixen les suculentes.

Realment, no són d’aquella mena de plantes de les quals ens en podem enamorar a primera vista, com una orquídia o una hortènsia ben florida, però combinades amb encert (n’hi ha amb tonalitats grises, blavoses, verds clars, foscos, vermellosos...) donen resultats sorprenents i quan floreixen, tenen flors rares, i molt i molt espectaculars.

No ha ha excuses, que quasi no s'han de cuidar. Aquesta imatge és d'una web inpronuncialble però plena d'inspiració.

Estimades suculentes, perdoneu-me per haver-vos jutjat amb lleugeresa. No ho faré més.

Més a: la meva selecció de fotos de suculentes a Pinterest

Fent llista per Sant Jordi

2011-04-16T13:14:00.000+02:00

No sé quan fa que faig el compte enrere per Sant Jordi i ara només queda una setmana! És el meu dia preferit de l’any. No penseu que és la festa més bonica de totes les que es fan i es desfan?

Per no atabalar-me a la Rambla, cada any intento passar per les llibreries uns dies abans, llegir premsa especialitzada i Internet per tenir més o menys clara la meva llista de llibres desitjats per Sant Jordi. Ja la tinc a punt.

L’últim dia abans de demà. D'Eduard Márquez. Editat per Empúries.

Entre les entrevistes de ràdio i les opinions de lectors que he anat sentint tinc moltes ganes de llegir-lo. Sembla ser que és una història impactant, sobre segones oportunitats que dóna la vida, i escrita amb les paraules justes per no poder sortir de la lectura ni un moment.

Mi niño no me come. Carlos González. De Planeta.

Entre novel·la i novel·la vaig llegint llibres sobre criança. Estic a punt d’acabar El poder de las caricias del Gómez Papí, que recomano perquè és molt amè, curtet, bàsic i directe. Ara crec que em ve de gust o Mi niño no me come, de Carlos González (m’aniria bé perquè estic començant amb l’alimentació complementària i perquè l’últim, sobre vacunes, no em fa gens de goig) o l’últim de la Rosa Jové, sobre les rabietes (suposo que aviat m’hi trobaré!).

Los elementos del estilo tipográfico. Robert Bringhurst.

Mira que en tinc de llibres de tipografia però resulta que em falta el que més recomana tothom! Els tiposduros, uns dels meus gurús en la matèria, diuen que llegir-lo marca un abans i un després en qualsevol amant de la tipografia. Suposo que fa mandra per l’anglès (la versió castellana, que van traduir a Mèxic, no la trobo!), però deu valer tan la pena que caldrà fer l’esforç!

Fornasetti. Convertation with Philippe Stark. De l’editorial Assouline.

No en sé gaire res de Fornasetti, però sempre que veig il·lustracions seves en rajoles, vaixelles, quadres i altres elements de decoració m’agafen moltes ganes de saber-ho tot i tot sobre aquest artista italià tan obsessionat pel rostre d'una mateixa dona, del qual ha fet centenars de variacions.

Tord Boontji. De Martina Margetts Editat per Rizzoli.

Ja us vaig parlar del llum Midsummer d’aquest dissenyador que vol reconciliar la modernitat amb la natura. Aquest llibre sembla tota una joia sobre Boontje i les seves creacions, no només pel contingut, també pel continent, amb un disseny i maquetació meravellosos. Intueixo que es convertirà en un dels meus preferits!

Bureaux à la maison. Editorial Paumes.

Sobre decoració fa temps que tinc ganes de provar un dels llibres japonesos de la botiga de Kireei, de l’editorial Paumes, però el problema és que no sé quin dels 16 triar! Estic entre els d'espais de treball a casa (em convé donar-li un toc al nostre estudi) o algun de cases familiars. Són llibres en japonès, però tenen èxit arreu del món gràcies a la gran quantitat s'imatges inspiradores que contenen, captades de l'interior de cases reals d'artistes, creadors i dissenyadors d'arreu.

Un llibre. D’Hervé Tullet. Editorial Cruïlla.

No sé si puc esperar a que mon fill creixi per gaudir-ne junts. A simple vista sembla un simple llibre d'activitats o gargots (que últimament se'n veuen molts, per a petits i grans) però aquest il·lustrador té alguna cosa especial i diuen els que l'han viscut que aquest llibre és tota una experiència.

Quina llista! em sembla que m’he passat de llarga!

Els que regalaré als homes de casa no els poso, per si ho veiessin els interessats. M’encantaria saber quins llibres teniu pensat comprar-vos! Potser em doneu bones idees!

Serà el primer Sant Jordi, de molts, que no hi haurà cap Murakami a la meva llista! Ja els he llegits tots. Menys el de l’ocell que dóna corda, que no està en català, i la tercera part de 1Q84 que diu Empúries que no surt fins la tardor.

Si teniu dubtes per fer la vostra llista o per decidir quin llibre regalar us recomano un cop d’ull a la web www.nosaltresllegim.cat Bon Sant Jordi!

Interiors Originals d’una dona real amb una casa de revista

2011-04-14T08:43:00.000+02:00

Continuo construint la meva llista de blogs recomanats. Internet, entre moltes altres coses, m’ha obert un món de possibilitats pel que fa a la decoració d’interiors. Sóc d’aquelles que de tant en tant (força sovint) m’he de comprar revistes de decoració, i sempre surto escandalitzada del quiosc pels calers que m’hi deixo. I, a sobre, quan arribo a casa veig que la majoria de revistes sembla que es copiïn les unes a les altres. He arribat a veure les mateixes fotos de les mateixes cases en revistes diferents! (i no era publicitat). La meva solució ha passat per comprar revistes quan sóc a l’estranger (així són una mica més diferents i he descobert autèntiques joies) i, sobretot, sobretot, remenar per Internet.

La Carmina i la seva filla Alba gaudint del seu jardí a la portada del número de primavera de la revista Ikea Family Live.

Un dels blocs de decoració que he descobert últimament i del qual us vaig parlar fa poc és Interiors Originals. Hi vaig fer cap quan vaig llegir que la casa i la família de la seva blogger, la Carmina Pascual, eren les protagonistes de la portada i el reportatge principal de l’últim número de l’Ikea Family Live. No teniu curiositat? Doncs parlem amb la Carmina!

Com va néixer la idea de fer el blog?

Interiors Originals va néixer amb la necessitat de recopilar els munts de fotos que tenia guardades. A rel de la construcció de casa nostra em vaig aficionar a buscar fotos de decoració per Internet, així que durant molt de temps he fet una bona recopilació de fotos que m’agraden.

La cuina és de somni! Tan gran i lluminosa. I m'encanta el detall de les fotografies dels seus fills en una de les parets. Són imatges de l'apartat "casa nostra" d'Interiors Originals.

Què és el que més t’agrada de la teva experiència a Interiors Originals?

Veure que el blog pot servir d’inspiració a moltes persones que busquen les mateixes coses que jo.

Ens expliques alguns dels teus trucs de decoració?

No crec que en pugui donar gaires... jo em guio pel meu instint, sóc jo mateixa... Crec que la decoració d’una casa ha de ser el reflex dels que hi viuen.

El menjador de la casa de la Carmina en una de les fotos del reportatge d'Ikea Family Live.

I sobretot em moro de curiositat per saber com es fa per sortir a la revista d'Ikea Family?!

Jajajaja, doncs molt fàcil: tenir mobles d’Ikea, enviar fotos de casa teva i esperar. T’explico, nosaltres, després que la construcció de casa acabés amb el pressupost que teníem per a mobles, vam decidir comprar-los quasi tots a l’Ikea. D’altra banda, a mi m’agrada moltíssim el disseny d’aquests mobles (de qualitat en podem parlar un altre dia). Un dia fullejant la revista Ikea Family em vaig adonar que eren cases reals i de clients d’Ikea i se’m va ocórrer d’enviar unes fotos a veure què passava. I em van contestar que sí, que els hi agradava molt la casa i que si estava disposada a fer un reportatge. No els podia dir que no!

Chillida Leku tanca els braços

2011-04-12T20:54:00.002+02:00

El Chillida Leku, l’espai que l’escultor basc va comprar, dissenyar i rehabilitar per museïtzar i ubicar la seva obra, a Hernani, està a la llista de coses que m’agraden que va fer néixer aquest blog. Mai m’hauria pensat que quan escriuria aquest article seria perquè el museu ha tancat les seves portes al públic.

He tardat dies en reaccionar. És que no m’ho podia creure. Per a mi, Chillida Leku era un d’aquells espais on gaudir de l’art en condicions privilegiades. Quan vaig entrar dins l’antic mas, amb aquelles bigues gegants de fusta, vaig notar que allò era una mena de santuari. Sí, tenia un caràcter sagrat, sens dubte. Per això comprenc, en part, l’actitud de la família de voler-ne mantenir l’essència costi el que costi.

Però està clar que si el museu no és econòmicament viable i les institucions l’han de mantenir, la gestió necessitava introduir canvis, sobretot permetre exposicions temporals d’altres artistes per tal de mantenir-ne la vitalitat.

Tinc la sensació que ara allò és com un mausoleu. Potser ja ho era. Tan debò aviat tornem a poder gaudir-ne, però per si de cas l’agur és definitiu i em converteixo en una de les privilegiades 810.000 persones que hi ha estat, vull compartir algunes de les imatges que la nostra càmera es va endur quan hi vaig ser, fa un parell d’anys, amb molt bona companyia:

Amb aquestes paraules s’acomiada el museu "Yo soy de los que piensan, y para mí es muy importante, que los hombres somos de algún sitio. Lo ideal es que seamos de un lugar, que tengamos las raíces en un lugar, pero que nuestros brazos lleguen a todo el mundo, que nos valgan las ideas de cualquier cultura. Todos los lugares son perfectos para el que está adecuado a ellos y yo aquí en mi País Vasco me siento en mi sitio, como un árbol que está adecuado a su territorio, en su terreno pero con los brazos abiertos a todo el mundo. Yo estoy tratando de hacer la obra de un hombre, la mía porque yo soy yo, y como soy de aquí, esa obra tendrá unos tintes particulares, una luz negra, que es la nuestra." Eduardo Chillida

L'art de 'tunejar' Ikea

2011-04-11T14:56:00.002+02:00

És evident que Ikea ha revolucionat el món del moble i la decoració, i ja hi ha poques cases que no tinguin una tauleta lack, una calaixera malm, o algun dels seus llençols o coixins acolorits. A mi m’encanta Ikea. Però cada vegada és més inevitable sentir una mica de reticència a l’hora de comprar en pensar que aquell quadre, llum o moble el tindran igual una quarta part del teu cercle d’amics. Per sort fa temps que s’ha inventat l’art de ‘tunejar’ Ikea. Fins i tot hi ha un blog oficial que proposa idees per personalitzar les nostres compres al gegant suec: Ikea hackers.

He volgut fer un recull dels invents o personalitzacions d’Ikea que últimament més m’han cridat l’atenció:

1. Aquest primer exemple l’he tret d’una revista francesa que es diu Maison, Bricolage & Decoration.

Es tracta d’un capçal de llit fet amb els armaris modulars de cuina Faktum, amb les portes folrades de tela. Ho trobo genial, com a solució d’emmagatzematge i també per a decorar el dormitori, ja que hi podem posar qualsevol tela que ens agradi. El fet de vestir les potes del llit a joc i poder amagar-hi calaixos a sota ja fa l’invent perfecte.

2. El segon exemple l’he trobat a un blog de decoració català molt recomanable Interiors originals, i és una prestatgeria feta amb caixes i pinces. Les prestatgeries fetes de caixes estan molt de moda. Ja en faré un recull més endavant.

3. L’últim exemple també és tota una tendència: els prestatges flotants o invisibles, fets amb falsos llibres que fan de prestatge. Al blog de Piratas de Ikea (tota una autoritat en la matèria) ens ensenyen com construir-ne un a partir d’un prestatge lack.

El llibre flotant. Instruccions de com construir-lo a Piratas de Ikea.

Quina sort tenir bones mans i bones idees per treure tant de partit a un moble bàsic i econòmic!

Tanta llet com vulgueu

2011-04-08T12:48:00.000+02:00

Com la immensa majoria de la gent, jo d'això de l'alletament en sabia ben poca cosa. Quan estava embarassada pensava en la lactància com una part més de la maternitat. Fins que van començar els problemes no vaig descobrir de quant n'era d'important per a mi. Però aquest article no l'escric per parlar ni de la importància ni dels problemes amb la lactància materna, sinó d'un fet del qual vaig ser testimoni d'excepció.

Vaig passar tres setmanes traient-me la llet amb un extractor elèctric. Nit i dia, cada dues o tres hores. Dubto que hi hagi gaires mares que ho hagin hagut de fer això, per sort! Però aquesta experiència em va permetre una cosa que molts voldríem poder comprovar: quanta llet feia, quan, i què feia que en fes més o menys quantitat.

Normalment en cada extracció omplia uns 120 ml de llet, 20 amunt, 20 avall. A la nit n'acostumava a sortir més que al dia i en treia 180, de vegades 200, i d'un pit (sempre l’esquerre) més que de l'altre. Fins aquí res d'extraordinari. Fins que va arribar el dia que un fet em va trasbalsar molt.

El meu fill mamant. Va costar però ho vam aconseguir!
Aquesta imatge la vaig fer jo mateixa i és coquma copyright (si us plau, no la feu servir sense el meu permís)

Vam haver de sotmetre el meu fill a una petita intervenció quirúrgica i em va afectar més del compte. Em sentia culpable (ja sabeu com som les dones amb això de la culpabilitat), estava espantada i molt preocupada. Vaig passar dos dies que jo no era jo i la llet va disminuir dràsticament. Tot i fer el mateix de sempre, amb prou feines omplia 60 ml. La pediatra em va dir que algun dia havia de passar, que la màquina no estimulava la producció com ho feia el meu fill. Però jo intuïa que no era això. Havia comprovat més d'una vegada com la llet rajava si sentia el nen plorar o me l'imaginava mamant si veia que n’havia de treure més. Sovint deia que quan calia podia fer pràcticament tanta llet com volgués. El problema no era l'estimulació, el problema era la meva actitud.

A aquestes alçades tots tenim recursos per aixecar el cap quan estem pel terra, ja m'enteneu. Així que de seguida vaig reaccionar i vaig fer servir els meus recursos més infalibles. No només per la llet. No em podia pas permetre estar plorant pels racons quan hi havia un nadó de 3 mesos que em necessitava al cent per cent. Així que l’endemà ja em tornava a sentir amb forces i segura de mi mateixa. No cal dir que vaig engegar la màquina del soroll infernal i en un tres i no res vaig omplir els 100 ml i pico habituals.

Vaig parlar-ho amb la meva metge preferida (ma mare) i em va dir que, és clar, que les hormones i el sistema neurològic estan ben relacionats. De fet, quan tenim por segreguem l’adrenalina, una hormona. I ja ho diu el Carlos González que l’adrenalina inhibeix l’oxitocina, l’hormona més important del part i que també és clau en la lactància (per alguna cosa en diuen l’hormona de l’amor).

En fi, mares lleteres, jo no sóc científica, però una cosa la tinc ben clara: pot semblar un tòpic però, en això de la llet, l'actitud és molt important. Confieu en vosaltres mateixes i féu tanta llet com vulgueu!

Una maleta bonica i ocurrent

2011-04-05T10:33:00.000+02:00

Fa dies que tinc pendent posar a coquma la llista de blogs que recomano, el que es coneix com a blogroll, però seria molt llarga i penso que no tindria sentit publicar-la sense abans presentar cada blog com la resta de coses que m’agraden.

Som-hi doncs! Em fa molta il·lusió començar la llista per “La meva maleta”, el blog de la il·lustradora catalana Carme Sala Villaplana.

La primera vegada que hi vaig entrar, hi vaig quedar atrapada per les seves il·lustracions, sobretot les més personals, les que regala a les seves filles i amigues, o les que parlen d’ella mateixa. M’encanta l’ús que fa del color (n’hi ha poc, però treballat com si fos per l’estampat d’un vestit nou i pren tan de protagonisme) i sobretot els seus personatges: sabeu allò que passa quan veiem un cadellet d’animal o un nadó; que els mirem als ulls i pensem, oh quina preciositat, i de seguida ens cauen la mar de bé, els obrim el cor i ens els enduríem cap a casa per cuidar-los sempre!

La il·lustració que li va fer a la Carla, una amiga de la seva filla que s'està fent molt alta, quan va fer anys.

I la que li va regalar a una de les seves filles, la Martina, pel seu aniversari.

Després vaig veure la xapa de “comic sans? no, gràcies” i vaig dibuixar un somriure de complicitat. A l’etiqueta d’interiorisme, vaig sentir alleugeriment en veure com confessava el seu amor per House Doctor. Vaig decidir entrar al seu perfil... li agraden els terres hidràulics (d’acord, i a qui no?), El petit Nicolas, El viatge de Chihiro, els Eames, en Sergi López, la moussaka! ... estava clar, em va recórrer el cos aquella emoció infantil de quan trobes una ànima bessona a qui li agrada tot el que a tu t’agrada.

Aquesta il·lustració la volia posar perquè m'hi he sentit tan identificada! Jo també vaig comprar el coet del Tintin i vaig sortir de la botiga tan contenta amb el meu enorme embalum.

Prefereixo que la seva maleta ens la presenti ella mateixa:

Com va néixer el blog?

El vaig començar ara fa un any i mig, moguda pel meu afany exhibicionista d'anar mostrant i compartint de mica en mica, l'enorme quantitat de dibuixos (propis i aliens) que vaig guardant com un tresor en un munt de carpetes classificadores, des de temps immemorials.

Per què una maleta?

Per aquells dies, em vaig comprar una maleta florejada força antiga, que m'agradava tant, que la vaig fotografiar per afegir-la al Banner del bloc. I em va semblar que la metàfora d'una maleta que constantment es va omplint de coses que em roben el cor, m'agradava. Em sembla infinitament més poètic, que no pas dir la meva carpeta, i al mateix temps em feia pensar en la maleta màgica de la Mary Poppins: una maleta sense fi... on hi càpiguen les coses més inversemblants.

Què és el que més t’agrada de la teva experiència amb “la meva maleta”?

És espai que m'ha donat un munt de satisfaccions: els seguidors, els comentaris...i les amistats virtuals que dins seu s'han anat creant. Gràcies al bloc, vaig conèixer l'Ana Bergua, amb qui hem publicat el llibre L'àvia necessita petonets i amb qui comparteixo el bloc del mateix nom, on tenim intenció d'explicar històries d'avis que els seguidors ens van explicant, amb il·lustració inclosa. Encara és molt nou... però ens ho passem molt bé. Aquí et deixo l'enllaç: http://abuelanecesitabesitos.blogspot.com/

(Podeu conèixer la il·lustradora més a fons en l’entrevista que li ha fet Martina i Golafre)

Les il·lustracions que fa per regalar als nou nats són les meves preferides! La de color groc té una història molt personal i bonica darrere. Les fotografies són de Misteral.

La frase que tanca el seu blog, “l'única manera de suportar el no haver nascut increïblement bella i ocurrent, és envoltant-me de coses boniques i persones ocurrents”, explica perfectament perquè "La meva maleta" des d’avui forma part de coquma. Gràcies, Carme!

L’art botànic, un bon recurs per decorar i crear contrastos

2011-04-04T15:40:00.002+02:00

L’art botànic és una de les meves debilitats en decoració i en il·lustració. Com em passa sovint, no sé si és per culpa d’algun record d’infantesa. Recordo clarament els pòsters didàctics de l’aula de primària i també els de les botigues on anàvem a comprar quan era petita: hi veia els dibuixos de cada verdura, bolet, peix o part d’algun animal amb el seu corresponent nom i em semblaven idiomes propis, que la meva curiositat maldava per memoritzar. Com si totes aquelles paraules noves em descobrissin els secrets de la naturalesa.

Aquestes imatge d'art botànic aplicat a la decoració d'interiors pertany al log d'InBloom Studio.

Quan veig una làmina o algun dibuix d’aquesta mena (caracteritzats per la precisió científica, el realisme, el fons blanc o crema, i sovint, acompanyats de llegendes explicatives), els ulls se m’hi claven com si tinguessin voluntat pròpia. Tots em provoquen la mateixa atracció, ja siguin de plantes, fruites, petxines, papallones, animals salvatges o d’anatomia humana; en blanc i negre o a color.

Una il·lustració d'Aldo Chiappe per a National Geographic en Español.

A casa, he optat per una làmina que regalaven dins un número del National Geographic en castellà, que es titula “Árboles insólitos” i és de l’il·lustrador Aldo Chiappe. En regalen tot sovint, i com que ma mare n’és subscriptora, la làmina s’ha creuat al meu camí, com si fos per obra del destí. La tinc penjada al costat d’una finestra per on veig els arbres del jardí. M’encanta el diàleg visual entre els arbres de fora la finestra i els de dins.

Una mica d'art botànic a casa meva: els arbres de Chiappe i un sabó aromàtic que ma cosina Raquel em va portar d'Itàlia, i que li ha donat una nova personalitat a la calaixera Malm del dormitori. El sabó es pot trobar a www.nestidante.com

Els dibuixos botànics creen un tipus de decoració que té un toc molt sofisticat i que crea un contrast genial a les nostres cases plenes de mobles de l’Ikea i sota la influència –encara- de la moda minimalista, que se suma a un altre contrast: el provocat entre el modern entorn urbà i l’enyorada i idealitzada vida rural.

També es pot aplicar l’art botànic en estampats de teixits (llençols, cortines, coixins, tovalloles, tovalles) o de papers (per embolicar, per empaperar...). He trobat tota mena de merxandising a Cafe Press (des de samarretes a fundes d’I-phone).

Per Internet es pot adquirir art botànic, sobretot d’estil del segle dinou, a bon preu. Per exemple a Original Antique Botanical Prints. I com sempre, n’hi ha per triar i remenar a Etsy (per exemple a la botiga letona Slinkymalinkicat).

Làmina original del metge i naturalista alemany, Gotthilf Heinrich von Schubert en venda per poc més de 20 euros a la botiga slinkymalinkicat d'Etsy

Si us agrada aquest tipus d'art, us recomano que feu un cop d'ull al blog d'aquesta il·lustradora: Val Webb.

El mar, el mar

2011-04-01T14:20:00.000+02:00

Si heu de fer un regal especial a algun nadó (i més ara que els carrers ja fan olor de Sant Jordi) us recomano algun llibre de Peanuts & nuts. De les coses més boniques que he vist.

Imatge dels tres llibres de Peanuts&nuts, del seu blog http://peanutsandnuts.blogspot.com/

Són de tela, cosits a mà, amb retallons de feltre i sergrafia. Aptes perquè els menuts se'ls posin a la boca, acolorits per cridar-los l'atenció i preciosos per encandilar els pares.

La meva sogra (una crack dels regals) li va regalar El mar al meu fill quan va fer només quatre mesos i encara babejo orgullosa quan recordo com vaig ser testimoni embaladida del xiquet passant les pàgines amb cara de concentració en la lectura.

Ara no li fa tant de cas al llibre, ja té més de set mesos i es deu fer el milhomes, però jo no em canso de mirar-me el pop, la balena, el cranc i de pensar en les bones mans que l'han confeccionat.

Imatge interior del llibre El mar de Peanuts and nuts.

He investigat per Internet i he trobat que les artesanes tenen taller a Barcelona i botiga virtual. Sí, i hi venen El mar! (ara m'agafen ganes de cantar allò de "tu i jo no ens hem banyat mai al mar, al mar, al mar...").

En disseny gràfic, per començar, millor en família

2011-03-31T13:07:00.000+02:00

Els dijous a Coquma és dia de disseny. Per això, i responent al comentari d’una lectora que aquesta setmana em demana que doni més idees per maquetar els seus treballs, avui reprenc els mini tutorials de disseny amateur proposant una idea senzilla per millorar la presentació dels nostres documents: jugar amb una mateixa família tipogràfica i amb les tonalitats d’un sol color.

Primer de tot una reflexió: el disseny no és un art decoratiu, és també un vehicle d’expressió i una eina per millorar la comunicació. Per tant, abans de triar la tipografia i el color cal pensar en què volem transmetre i com.

Dit això, suposem que el nostre document és un Word, Open Office o similar, en lletra Arial. L’Arial té una família formada per diferents estils i variants: la itàlica (o cursiva), la bold (o negreta), la black (més gruixuda), la rounded (arrodonida), la narrow (més comprimida). Així doncs, podem fer servir la rounded per als títols i la itàlica per als subtítols, per exemple.

El títol en Arrial Rounded és més amable, mentre que l'Arial Black és més fort.

Un verd oliva fosc per al títol i el mateix verd més clar per als subtítols pot funcionar. Al títol de la portada i a la capçalera del treball podem optar per degradar el color. I així anem jugant, amb la certesa que tot combina bé, ja que no barregem famílies ni colors. El resultat és senzill però net.

També hem de d’enriquir el disseny treballant els cossos (mides) de lletra, tenint en compte que, en general, com menys cos té el text principal, més elegant és (millor 10 que 12), però per sota de 9 pot ser incòmode de llegir per als curts de vista.

Això sí, és ben cert que dóna molt bon resultat combinar dues tipografies i dos o tres colors, però, és com tot, aleshores és una mica més difícil encertar-ho. A mi, personalment, m’agrada força combinar lletres molt clàssiques i clares, com l’omnipotent Helvètica, amb lletres fetes a mà (el que es coneix com a handwriting).

Aquest logo de Loreak Mendian crea la seva pròpia tipografia a partir de quadrats i cercles. La L és un quadrat amb un cercle dins i la M és un quadrat amb dos cercles. El text que l'acompanya està en Helvètica, com no podia ser d'altra manera.

La marca basca Loreak Mendian n’ha fet tot un art d’això. De fet, ells només treballen amb Helvetica, Garamond i amb les seves pròpies mans. És curiós que un treball tan tipogràfic i amb dissenys ben creatius i originals sigui tan estricte amb la tipografia, oi? Però els resultats els donen la raó. Ho expliquen al seu blog (que recomano) a l'article "Posts Tageados ‘Karl Gerstner".

Per a qui vulgui introduir-se en l’apassionant món de la tipografia recomano la sèrie de quatre articles publicada per l’agència publicitària reusenca Pragma: "L'apassionant i desconegut món de les tipografies".

I podeu aprendre com aconseguir noves tipografies en aquest article anterior de coquma: Com afegir noves tipografies a l'ordinador.

Pinterest, una cascada d'inspiració

2011-03-30T12:09:00.002+02:00

Sofà fet de coixins de Christiane Hoegner a Design Milk, via Pinterest.

Tens la llista de preferits del navegador tan llarga que ja no t'hi aclareixes?
Les carpetes de fotos trobades per Internet que et guardes per copiar alguna idea (jo en dic carpetes d'idees) se't van menjant el disc dur?
Les revistes de decoració (viatges, cultura, llibres...) s'omplen de pols a casa perquè les guardes per aquell article o reportatge que quan el necessitis et costarà Déu i ajuda trobar?

Per als que necessitem col·leccionar (guardar, acumular) idees i fonts d'inspiració (per més endavant, si algun dia...) uns californians han inventat Pinterest.

El meu primer catàleg (board) és de garlandes. El podeu visitar a: http://pinterest.com/coquma/garlandes/

Em vaig ben emocionar en descobrir Pinterest perquè és coquma en estat pur: un catàleg de les coses que t'agraden.

Però va més enllà. Ja se sap, a Internet la clau és compartir.

No és només una eina molt útil, visual i pràctica per catalogar les teves fonts d'inspiració, idees per regalar, projectes per fer, llocs on anar, etc. També és un aparador immens on buscar totes aquestes fonts. Seguint una mica la idea de Twitter, et pots fer seguidor dels catàlegs o catalogadors que vegis que tenen uns gustos i interessos similars als teus, i pots incorporar coses dels seus catàlegs als teus.

La biblioteca a les escales, un dels millors pins de Pinterest (pertany originalment a apartmenttherapy.com)

He vist cases amb tobogans a dins, escales que són biblioteques i altres enginys igual de bonics que de pràctics que ni sabia que existien. Feia temps que no obria la boca d'admiració tantes vegades!

Per si ja no perdem prou hores a Internet llegint els nostres blogs preferits, pujant fotos al facebook, amb la time-line de Twitter, meravellant-te amb les imatges de Flickr i altres "escuratemps" virtuals, Pinterest se suma a la llista, per mi, d'imprescindibles. La meca del bon gust.

M'encanta la idea de fer un tobogan al costat de l'escala, un pin que procedeix originalment de http://papernstitchblog.com/

El millor del cas és que el sistema està molt ben pensat i és facilíssim: cada cop que afegeixes una imatge (es fa incorporant una eina a la teva barra del navegador) automàticament el sistema apunta la font original d'on prové, a més del peu de foto que tu hi poses.

Imagina que vols redecorar una estança de casa teva. De tant en tant veus imatges que t'inspiren! Crea una pinboard i ves-les afegint, al cap del temps podràs veure a la pantalla tota la inspiració que has anat recopilant.

Ahir vaig començar a fer la meva pinboard de garlandes. I vull crear-ne una per a la festa de primer aniversari del meu petardo. Us hi animeu?

Posa una garlanda a la teva vida

2011-03-28T20:32:00.000+02:00

No sé què tenen les garlandes que sempre m’han fascinat. És com si em transportessin a un món perfecte: Quan veig una garlanda penso en un jardí ple de mimoses, d’espígol i d'oliveres, amb una taula de fusta antiga i una família celebrant el primer aniversari d’un xiquet. També penso en un dormitori de nadó a punt de néixer, amb olor de colònia de nen i d’aquelles ganes boges de veure quina cara farà quan neixi. Penso en la festa major del poble, la revetlla d’estiu, l’energia adolescent per poder veure sortir el sol.

Imatge de ©Billy Bunting

La meva garlanda Billy Bunting Original.

Per això, i ara que es veu que les garlandes estan de moda en la decoració d’interiors, he decidit posar una garlanda a la meva vida. No cal esperar l’escena bucòlica perfecta. Aquesta escena pot ser cada dia! Jo he optat per Billy Bunting, una empresa anglesa que només fa banderins de tela. Tots són xulíssims. Te’ls envien per correu postal. Però hi ha moltes opcions. Se’n troben a les botigues de preparació de festes, i també de decoració d’habitacions infantils. Per exemple, a la botiga barcelonina (i també on-line) Nobodinoz n’hi ha de ben boniques.

Aquesta és de Le Petite Papillon, especialitzada en garlandes i núvols que plouen (un altre dels meus objectes del desig).

Ara bé, si entres a Etsy i poses al buscador “garland” o “bunting” entres de ple al gran món de les garlandes: de paper, de roba, de llumets; llises, estampades, ratllades, amb lletres, amb papers reciclats de llibres, mapes, partitures...

Al blog Design is mine veiem aquesta garlanda fent de capçal del llit. És un lloc molt recurrent i que dóna bons resultats. Però també n'he vist en cuines, menjadors, porxos...

Als més fans de l'art de les garlandes recomano el blog The Fabulous Garlands, una "agència artística" que decora interiors amb garlandes i fa autèntiques meravelles, algunes em provoquen les mateixes sensacions de fullets amagats que el llum Midsummer del qual ja us vaig parlar.

La meva preferida de The Fabulous Garlands (de Sophie Cuvelier).

També podeu visitar la meva selecció de garlandes a Pinterest. Una nova xarxa social per perdre-s’hi. M’hi acabo d’estrenar!

Mood kit: roba d'embarassada (per voler estar-ho)

2011-03-26T18:46:00.000+01:00

Avui he passat el matí amb una bona amiga que està embarassada i hem parlat del problema de la roba (que si ara no tens prou panxa per segons què però ja no et pots cordar cap dels teus texans...). Com que els dissabtes normalment escric sobre botigues, he pensat: què m'hauria anat bé comprar quan estava embarassada? No he hagut de pensar gaire: un mood kit!

Aquesta fotografia és la que em va fer descobrir Mood Kit. La imatge pertany a http://www.oefshop.com/

Fa poc vaig descobrir en una revista francesa aquest invent que no he provat però crec que ha de ser la repanotxa. De fet, mig en broma li he dit que m'agradaria tornar a estar embarassada per enfundar-me un mood kit!

Versió negra del Mood Kit. Al costat es veuen les peces que formen el kit. La imatge pertany a http://www.oefshop.com/

No és només una manera de parlar: és que és com una funda! sense costures, adaptable a totes les mides, des del primer a l’últim dia d’embaràs i també per després, antitranspirable i tan bàsic! El rei dels bàsics diria jo. No és barat, val 135 eurets (120 a funkykids), però és unes malles, una samarreta de màniga llarga, una de tirants, un xandall pel ioga, un pijama i un mono tot en un!!!

A damunt s'hi poden posar vestits, túniques, faldilles, pantalons... La imatge pertany a http://www.oefshop.com/

Té tants usos que la inventora, Fanny Grangier, ha de ser un geni (aquest és el seu blog). T'hi poses damunt una faldila i et calces unes ballarines i, estupenda, un abric especial i les botes, trencadora. Un vestit d'estiu: més informal... Amb una armilla! O combinar-lo amb una peça de llana ben gruixuda per contrastar, ara que encara fa fresqueta i està tan de moda. Hi ha 10 colors per triar.

Si ho heu provat, si us plau, digueu-me si és tan genial com sembla.

Per cert, que guapes que són les dones embarassades!

Selexyz Dominicanen: la llibreria més bonica del món

2011-03-23T13:42:00.000+01:00

L’altre dia el meu germà petit em deia que viatjar amb els pares és avorrit perquè et fas un tip de veure esglésies. Vaig pensar que tenia part de raó, i que jo quan viatjo avorreixo els meus acompanyants entrant a un munt de llibreries i de museus -i a les llibreries dels museus. Doncs resulta que la llibreria més bonica del món (segons els articles 'Top Shelves' i 'In the beginning...' de The Guardian que corroboro) és en una església.

És al bell mig de Maastricht i es diu Boekhandel Selexyz Dominicanen: una església gòtica del segle xiii que des de 2006 és una llibreria, gràcies a la restauració dirigida per la famosa cadena de llibreries holandesa Selexyz, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Maastricht. Feia més de 200 anys que l’església ja no tenia usos religiosos (recomano l’article 'Between Two' de Crossroads Magazine on explica que el temple ha estat des d’un aparcament de bicicletes a un ring de boxa, o una sala de festes de Carnaval).

El resultat d’aquesta última conversió (obra dels arquitectes Merkx + Girod) dignifica i realça tant l’església com la llibreria, que s’ha convertit en un atractiu turístic internacional i aplega cada dia nombrosos fidels a la cultura.

També val la pena seure a la cafeteria, situada a l’abscís de l’església, on tant els cafès com els pastissos són perquè hi cantin els àngels.

Em reservo el proper article d’escapades per una altra església “reconvertida”, a Anglaterra.

Per completar una escapada a Holanda podeu visitar també l’indispensable Kröller-Müller.

La ghiblimania

2011-03-22T08:00:00.012+01:00

Fa dies que penso que vull parlar del Japó. Un país amb una cultura meravellosa que ens té a tots amb el cor encongit. A la llista de coquma hi ha moltes coses d’origen nipó, però per començar, i per retre el meu petit homenatge al país del sol naixent, he optat per l’Estudi Ghibli.

L’Estudi Ghibli és un estudi d’animació japonès que els il·lustradors Hayao Miyazaki i Isao Takahata (director de les famosíssimes Heidi i Marco) van fundar el 1985. Des d’aleshores, les seves creacions han aconseguit el respecte i l’admiració de la crítica i el públic internacional.

Com en altres títols de Ghibli (Pompoko, per exemple) la princesa Mononoke també ha de salvar la natura de l'agressió humana.

Va ser després de veure La Princesa Mononoke en un cicle de cinema de la meva ciutat, però, sobretot, després de comprar-me el DVD de l’oscaritzada El viatge de Chihiro, en saber que era la primera pel·lícula d’animació que s’enduia l’Ós d’Or de Berlin, que vaig descobrir que jo era Ghiblimaníaca.

De fet, sense saber-ho ho era des de ben petita, no per Heidi i Marco (em sembla que a casa me les devien censurar), sinó per la sèrie Sherlock Holmes, que fa poc vaig descobrir que també és d’en Hayao Miyazaki.

A les històries de Ghibli hi ha una frontera molt difuminada entre la vida quotidiana i el món dels déus i els éssers màgics.

El dibuix artesanal, la imaginació sense límits, el respecte per la tradició i la cultura, el gust per la mitologia i els contes clàssics, l’amor incondicional per la natura, l’amistat i la saviesa de la gent gran, són els ingredients característics de la cuina de Ghibli que la fan tan meravellosa.

Imatge de la pel·lícula El viatge de Chihiro.

Totes les pel·lícules de l’Estudi Ghibli estan arribant al mercat espanyol gràcies a Aurum Producciones. A la pàgina web de la productora hi ha registrada una comunitat de Ghiblimaníacs de més de 3.000 membres, hi ha un blog, vídeos, articles i ressenyes de les pel·lícules.

Parets que parlen

2011-03-21T12:48:00.001+01:00

Sovint diem allò de “si les parets parlessin”. Però per què no fer-les parlar de veritat? Imagina les dues primeres frases del teu llibre preferit a la paret del costat d’aquells prestatges plens de llibres. O, simplement, unes lletres ben boniques amb una cita plena de saviesa donant la benvinguda al teu rebedor.

A mi que m’encanta la tipografia i la decoració d’interiors, combinar les dues coses em resulta més que temptador.

Textos amb missatges interessants i sorprenents a l'habitació 414 de l'Hotel Fox, dissenyada per l’agència danesa e-Type.

Habitació 304 de l'Hotel Fox, dissenyada per l’agència danesae-Types.Una reflexió sobre com passa per alt la importància de les fonts en els milions de missatges que rebem al llarg del dia.

En un dels primers llocs on vaig descobrir que les parets podien ser pàgines en blanc esperant que les escrivissin va ser l’Hotel Fox de Dinamarca (no, no hi he estat pas! Però en vaig gaudir al fantàstic llibre Typo Fuente de Inspiración, de Fabiola Reyes).

Un dels vinils textuals personalitzables que més m'agraden de miraentuinterior, perquè converteix la paret en una pàgina d'un llibre.

Fer-ho sembla fàcil, però com sempre, el més senzill en tipografia és en realitat ben complicat d’assolir. Per això, després de molt buscar per la xarxa, recomano els vinils de l'empresa catalana Miraentuinterior. Simples, elegants, amb un gust excel·lent.

Aquesta seria xulíssima per a una aula de l'escola, una biblioteca, o per casa també! Es pot personalitzar i comprar a miraentuinterior.

M’encanta la frase que s’allarga en una sola línia per una sala, l’adreça de la casa en una paret (com si fos la seva etiqueta), o un fragment de text sobre una paret, ben bé com una pàgina de llibre. Totes són personalitzables tant pel que fa al contingut del text, la mida i el color.

L'adreça escrita a la paret pot donar molta personalitat a l'entrada de casa. Imatge de miraentuinterior.

Més sobre vinils decoratius a la Guia per a navegants, de coquma.

Què els hi faríeu dir a les vostres parets?

Etsy, una nova economia és possible

2011-03-19T07:05:00.020+01:00

Per als que ens agrada comprar, fer regals i rodejar-nos d’objectes que, o bé ens faciliten la vida, o bé ens la fan més bonica –i valorem que aquests objectes tinguin alguna història al darrere–, i també per als petits creadors que somiem en un negoci propi, Etsy és un dels invents del segle.

La missió d’Etsy és permetre viure a la gent fabricant coses i connectar els que fan i els que compren. La seva visió; construir una nova economia i presentar una opció millor: “Comprar, Vendre i Viure Fet a Mà”.

Aquesta gorra de lleó em va servir com a disfressa de carnaval del meu fill enguany (no és el de la foto, eh?).

Es tracta d’un comerç local i a la vegada internacional: uns 150 països amb venedors de tot el planeta, amb un cercador de comerç per proximitat (Shop Local), per color, per categoria (mobles, roba, joies, art, paper, fusta, nens...), o per cerca avançada. Una plataforma que dóna ales a artistes i negocis petits i independents, i a compradors àvids de productes originals, creatius i de qualitat.

Què me'n dieu d'aquest 'city lamp' llum fet de mapes?

I una altra vegada, la combinació d’una bona idea d’un jove emprenedor i la gran xarxa d’Internet ho fa possible. Les dades són optimistes cap a aquest “nou comerç”: quasi 34 milions i mig de dòlars venuts aquest passat més de febrer, que representen prop de dos milions de productes adquirits. Quasi dos milions de nous productes posats a la venda, més de 360.000 nous membres i prop d’un milió de pàgines vistes al portal d’Etsy només aquest passat febrer.

Els seus creadors ho expressen molt bé: “Etsy és més que un mercat: som una comunitat d’artesans i artistes, creadors, col·leccionistes, gent que pensa i gent que fa”.

Part del resultat d'un dels meus Tests de gust.

Si sou nous a Etsy, us he d’alertar que la immensitat de la comunitat us pot aclaparar, i compte amb els sensibles a la síndrome de Stendhal (que provoca la sobredosi de bellesa). La meva proposta és iniciar-vos-hi amb un T est de gust (Taste Test). El test consisteix en anar seleccionant l’article que més t’agrada entre un grup d’imatges proposades que van canviant, el resultat és una selecció d’articles recomanats d’acord al teu gust. Una manera agradable i divertida de descobrir alguns objectes que pensaràs que estan fets expressament per a tu.

Reivindiquem el llit familiar

2011-03-18T07:50:00.039+01:00

Avui és divendres i toca post sobre maternitat i família! Aquests dies he parlat amb altres mares sobre el colecho (en castellà) o llit familiar. I hem arribat a la conclusió que és una pràctica que cal reivindicar. Crec que una bona manera de fer-ho és no amagar-se’n. Som-hi doncs: sí, nosaltres dormim amb el nostre fill al llit.

Els meus 10 motius per fer-ho (l’ordre és aleatori):

Per dormir més tranquil·la.
No em vull passar la nit en dansa per casa:

Quan va néixer per donar pit, per si tenia fred o calor, per si havia glopat, o simplement, per si respirava (ja m’enteneu els que hi heu passat)
Passats els mesos, per si tenia fred o calor, per si el bolquer havia patit alguna fuita, per mamar, per si havia aconseguit saltar del llit...

Crec que no hi ha res millor que obrir els ulls i veure el que més t’estimes d’aquesta vida: el teu fill i el pare del teu fill.
Vull que el meu fill relacioni el fet d’anar a dormir amb una experiència positiva.
Penso que dormint amb ell el faig sentir protegit.
No m’agrada que plori.
He comprovat que ell ho prefereix.
És el que em surt de dins!
Quan tingui disset anys no li veuré el pèl. Més val aprofitar-ho ara.
Perquè m’agrada!

Foto de NutGoneFlake

M’encantaria saber els vostres motius! Deixeu-me comentaris i reivindiquem el llit familiar! Segur que moltes famílies callen per no sentir els típics consells benintencionats de “després no te’l trauràs ni amb aigua calenta”, “així el mal acostumes”...

Per sort, cada vegada hi ha més pediatres que defensen el llit familiar (Carlos González i Rosa Jové, són entre els més coneguts) i ens donen més i més arguments per reivindicar-lo.

La bombeta Plumen, millor disseny del 2011 dels Brit

2011-03-17T07:00:00.038+01:00

Si sou dels que penseu que amb les bombetes de baix consum hem guanyat en estalvi energètic però hem perdut, i molt, en disseny, no patiu.

Plumen, guanyadora absoluta dels Brit Insurance Designs of the year 2011 que atorga el britànic Desing Museum, ha nascut per solucionar-ho.

Imatge de http://www.hulger.com/

Com diuen els seus creadors: “Plumen és l'antítesi de les bombetes de baix consum com les coneixem... En comptes d’amagar-la, la voldràs mostrar.”

"És estrany que la bombeta, un objecte tan sinònim de les idees, estigui gairebé totalment absent d’imaginació." El nom “plumen” prové de les plomes decoratives de les aus, dissenyades per atraure l'atenció sobre el seu valor i bellesa. Creiem que els nostres dissenys fan el mateix per a la descuidada bombeta de baix consum.”

Imatge de http://www.hulger.com/

Plumen 001 és un disseny de Sam Wilkinson sota la direcció de Hulger, que l’ha posat a la venda per 30 euros.

Kew Gardens, “efecte balneari”

2011-03-16T07:00:00.001+01:00

En família, sol o en parella, Kew Gardens és un lloc per perdre-s’hi hores i hores. Quan estàs una mica aclaparat del soroll, la gentada, les presses i els cotxes que circulen al revés de Londres, la millor desconnexió i alenada d’aire fresc te l’ofereixen els Kew Gardens.

“Explora els hivernacles, els paisatges i 250 anys d'història en el jardí més famós del món. Puja a la copa dels arbres, endinsa’t en la selva o descobreix més en una visita guiada”. Així es presenten aquests jardins immensos i meravellosos, per mi, visita obligada per arrodonir una escapada a Londres.

A través de les flors, els arbres, les plantes i els edificis singulars viatges per tot el món, camines, respires bones olors. El resultat: aconsegueixes un efecte “balneari” d’aquells que et renoven per dins i per fora i te’n vas amb unes quantes llavors de la botiga i unes fotos precioses (que pots penjar al teu Flickr i les poden seleccionar per posar al web dels jardins).

La zona de jocs a l’aire lliure per a la canalla, els nenúfars gegants, la casa de les palmeres, l’hivernacle de les deu zones climàtiques... hi ha tants atractius que és impossible veure-ho tot en una sola visita. Així que toca estudiar bé el mapa que et donen amb l’entrada i seleccionar les zones per visitar.

Zak Smith, Klimt versió punk

2011-03-15T08:45:00.001+01:00

Si avui heredés una fortuna com Kröller-Müller i Guggenheim per poder col·leccionar art i fer de mecenes de joves creadors, compraria tot el que pugués de Zak Smith.

En Zak a Most Accurate Self-Portrait to Date. 2004
Imatge del seu arxiu.

De fet, una confessió: (quina vergonya) vaig anar a la galeria Fredericks and Freiser de Chelsea per preguntar els preus de les obres que té a la venda i evidentment m'ho vaig haver de treure del cap i seguir comprant els pósters i llibres que vaig trobar. També em vaig fer amiga seva de Facebook i ens vam escriure mails (és el que té ser a principis d'aquest segle i no del passat).

Girls in the Naked Girl Business: Amber. 2004
Imatge del seu arxiu.

A Zak Smith (Syracuse, 1976) el vaig descobrir en una exposició al museu d'art modern de Los Angeles deu fer cinc anys. Em va tocar fort, molt fort. No m'havia tocat cap pintor tant fort des que vaig descobrir Egon Schiele en un viatge a Paris, bé, concretament a Pompidou, quan tenia 14 anys.

Grils in the Naked Girl Business: Voltaire. 2004
Imatge del seu arxiu.

Per mi Zak Smith és com una barreja impossible d'art urbà, cultura punk i Gustav Klimt. Per com converteix els paisatges de darrere les noies en una mena de textures arquitectòniques que són obres per sí soles, plenes de detalls, opulència, horror bacui i d'històries. Per l'ús del metall. Però sobretot, per elles, i la bellesa que hi cerca en els seus cossos, rostres, vestits... Per l'estètica, la sensualitat i la sexualitat que és el seu centre de gravetat. Només cal mirar la col·lecció del pop que cargola el cos d'una noia a 100 Girls and 100 Octopuses.

Varrick in a Shirt I Made That Has a Monkey. 2003
Imatge del seu arxiu.

Quan vaig veure les pintures de Zak Smith per primer cop vaig tenir la impressió que si Gustav Klimt fos novayorquès al segle xxi també portaria cresta i pintaria dones amb piercings. O potser ho faria Schiele?

Nota: les quatre pintures de l'article formen part del llibre' Zak Smith. pictures of girls', publicat per D.A.P. el 2005.

La llum d'Helene Kröller-Müller i Peggy Guggenheim (Dia de la Dona)

2011-03-08T23:35:00.004+01:00

A l’apartat d’escapades vaig parlar del Kröller-Müller Museum com un lloc apassionant. Doncs bé, avui 8 de març, Dia de la Dona, és un bon moment per recordar que aquest espai existeix gràcies a la col·leccionista i mecenes alemanya Helene Kröller-Müller (1869 – 1939), que és considerada la descobridora de Van Gogh i una de les persones més importants de l’art modern, col·leccionista àvida de pintures impressionistes i modernistes. Per conèixer-la millor recomano aquest interessant article de Joshua Levine, titulat 'La missió visió d'Helene Kröller-Müller, publicat a Forbes.

Helene Kröller-Müller el 1911 (foto de Kröller-Müller Museum)

La seva anàloga americana Peggy Guggenheim (1898 –1979) és un altre nom de dona inoblidable de la història de l’art. Ella va canviar la cara de l’art del segle xx, impulsant noms com Pollock, Kandinsky i Rothko. Podeu llegir un resum de la seva vida en aquest bon article 'The priceless Peggy Guggenheim'
de l’Independent.

Peggy Guggenheim el 1968, amb els seus gossos fora del seu palau del segle xxviii al Gran Canal. Imatge de Getty Images.

La seva casa museu de Venècia és també una visita obligada. Per, a banda d’admirar la magnífica col·lecció d’art, imaginar-hi les grans festes que hi feia amb els artistes més importants de l’època, les seves aventures amoroses i intel·lectuals, i els seus catorze petits gossos ben empolainats.

El dia de la Dona Treballadora volia fer un homenatge a aquestes dues dones que van compartir una mena d’obsessió per salvaguardar i mostrar al món l’art del seu temps.

De fet, com explica l’historiador Matthew Kangas, repassant els col·leccionistes d'art de tots els temps, molts d'ells eren dones. Isabella d'Este, Caterina de Mèdici, Louisine Havemeyer, Mary Cassatt, Katherine Dreier, Peggy Guggenheim i Helene Kröller-Müller.

Al llarg de la història de la humanitat la feina de les dones és pràcticament invisible. Cal lluitar per treure-la a la llum, com feien l’Helena i la Peggy amb l’art.

Vinils decoratius, guia per a navegants

2011-03-07T17:29:00.001+01:00

Ja fa temps que estan de moda els vinils decoratius per a les parets (o per a l’i-phone, o per la tapa del wc, la imaginació al poder). De fet, potser ho estan una mica massa. Però tot i així, hi ha vinils que poden donar una solució creativa, relativament econòmica i molt impactant a algun espai que necessiti alegria.

Per la xarxa se’n troben a milers de vinils, d’empreses que en dissenyen, en distribueixen o fins i tot que creen el teu propi vinil personalitzat. Després d’hores de navegació, aquí us deixo la selecció coquma per facilitar-vos la feina si esteu buscant un vinil.

Ambition Killed the Cat, de Neil Gregory, a Blik

Per mi, un dels millors llocs on trobar vinils que són ben bé obres d’art del disseny i la il·lustració (i a bon preu) és a l’americana Blik, sòcia de la famosa comunitat de dissenyadors de samarretes Threadless, de la qual ja parlaré en un altre article. Hi ha un apartat dedicat als que es poden treure i posar (una opció interessant per si ens en cansem).

Heaven's Garden de Sang Sang Hoo, a Obni

En segon lloc, situaria Obni, una curiosa botiga on-line especialitzada en agendes que ofereix productes asiàtics i té un apartat de vinils (fets per Sang Sang Hoo) fantàstic, sobretot si us agraden els vinils amb motius vegetals, amb tocs onírics i romàtics.

En Patufet, de Javi Royo, a Chispum

Per acabar aquesta selecció d’imprescindibles dels vinils, no pot faltar la marca catalana Chispum. Si els de Hoo són romàntics, els Chispum són desenfadats, atrevits, traspuen modernitat i bon humor. Podeu trobar contes en català perfectes per l'habitació de les criatures, entre moltes altres genialitats de joves dissenyadors d'aquí i d'allà.

Cloth Hanger, a myvinilo.

A banda del pòdium, recomano un cop d’ull ràpid a myvinilo (sobretot els penjadors 3D), viniloestil (són xulos els de la cuina) i a la francesa Domestic (aquesta última li ha faltat ben poc per pujar al podi).

Per personalitzar vinils amb textos o dibuixos vostres hi ha: http://www.vinilitos.com/, http://www.tokpersonal.com/, http://www.teleadhesivo.com/, http://www.witlab.es/ entre altres.

Fa temps que estic dissenyant un vinil per a l'armari de la meva habitació però és un d'aquells projectes que no saps per què es queden encallats i no hi ha manera d'acabar. A veure si aquest post m'anima a fer-lo. Quan el tingui en penjaré fotos.

Roba de lactància, més enllà dels sostenidors

2011-03-04T20:24:00.001+01:00

Divendres passat vaig parlar de roba interior de lactància i ja apuntava que hi havia una pàgina, Mimamásemima, de la qual podia parlar en un article sencer.

Doncs bé, precisament aquesta pàgina acabar d’engegar un sorteig entre bloggers. Per participar-hi hem de fer una llista de desitjos, triant els articles que més ens agraden de la seva web, sense arribar als 300 euros (menys mal, perquè la llista seria llarga).

De vegades, sobretot quan es tracta d’anar a una festa o ens hem d’arreglar per una ocasió una mica especial, passa allò de “si em poso aquest vestit no sé com m’ho faré per donar el pit!”. Sovint combinar el fet de lactar i el d'arreglar-nos, sobretot ara a l’hivern, es fa complicat. Jo no sabia que existia, però sí! hi ha roba exterior de lactància que no ho diries mai!

Dit això, aquí va la meva llista de desitjos de mimamasemima:

samarreta Ink Zip, de Dote Studio

Samarreta Slouchy de Mothers en Vogue

Jersei Shanga, de Mothers en Vogue

Vestit Olympian de Mothers en Vogue

Com identificar una tipografia?

2011-03-03T19:23:00.000+01:00

Dijous passat vaig explicar on trobar tipografies noves i com instal·lar-les a l'ordinador. Però de vegades passa que volem una tipografia en concret que hem vist i no sabem quina és.

A Internet quasi tot es pot trobar, i una tipo també! El que necessitem és tenir el text escrit amb aquesta tipografia al davant i entrar a http://www.identifont.com/

Allí hem d'anar a la primera pestanya 'fonts by appearance' i contestar un test sobre com són les lletres de la tipo que volem identificar (és en anglès però totes les preguntes es mostren en dibuixos i s'entén a la perfecció).

Test per identificar tipografies a http://www.identifont.com/

El test funciona! I a més de trobar la font que busquem o la que més s'hi assembla amb informació de com es diu, qui n'és l'autor, l'empresa, i on es pot adquirir, també ens suggereix tipos similars.

Tipografia Gotham. Imatge propietat de http://www.identifont.com/

D'aquesta pàgina, és interessant fer un cop d'ull al 'top fonts' per veure les tipos més ben valorades pels usuaris. Actualment i des de fa setmanes el primer lloc l'ocupa la Gotham.

Kröller-Müller Museum: es pot tenir tot

2011-03-02T09:57:00.001+01:00

A la vida sembla que sempre haguem de triar i renunciar. Però de vegades, poques, perquè si no, no ho valoraríem, tenim l’oportunitat de tenir-ho tot.

Una d’aquestes poques ocasions ens la brinda l’holandès Kröller-Müller Museum. Es tracta de gaudir d’una de les col·leccions d’art més impressionants del món sense haver d’estar en una gran metròpolis, ans el contrari, sent al bell mig de la natura.

Jardin d'émail de Jean Dubuffet és una de les obres més emblemàtiques, en plena simbiosi entre art i natura.

El Kröller-Müller és la segona col·lecció més gran de Van Gogh després de la del Museu Van Gogh d’Amsterdam, una obra arquitectònica de gran bellesa (de Henry van de Velde) i un dels jardins d’escultures més grans d’Europa (dissenyat per Wim Quist). Tot plegat, just al centre del Parc Nacional Hoge Veluwe, una extensió de 5.500 hectàrees amb boscos, planes i dunes, on hi conviuen pacíficament cérvols, muflons, senglars, flors, famílies fent pícnics i parelles anant en bicicleta. Que no, que no és un somni!

A sobre, no sé ben bé per què no és gaire conegut, així que no s’hi generen les cues dels grans museus europeus. Podeu deixar-hi el cotxe ben a la vora, i pujar en una de les bicicletes blanques gratuïtes que ens ofereix el parc.

Bicicletes gratuïtes per conèixer el parc.

Potser abans de l’excursió en bicicleta contempleu les teles de Mondrian, Millet, Gauguin, Gris, Picasso, Seurat, Redon, Renoire, Braque, després perdeu-vos pel jardí d’escultures que no te l’acabes. Dubuffet, Rodin, Henry Moore... Vas passejant per camins amples, estrets, pujades, rectes, seguint el mapa i descobrint tresors del tot inesperats. Si sou amants de la fotografia parareu bojos.

Parc d'escultures del Kröller-Müller Museum.

Art, arquitectura i natura, no per contemplar, sinó per viure!

Per molts anys, Ot i gràcies, Picanyol!

2011-03-01T07:50:00.001+01:00

Hi ha fets de la infantesa que saps que han influït en qui ets en el present. A mi m’apassionen el jocs de lògica i enginy gràcies a en Picanyol. Més concretament, gràcies a uns llibrets, obra seva, titulats Mussol, jocs i entreteniments que em van regalar quan era petita.

Els meus llibres Mussol. Els pintava i tot. Valien 125 pessetes. A l'última foto porto una samarreta de l'Ot, el bruixot (li calia un cop de planxa ;-).

Recordo sobretot els jocs de deduir qui era qui i els de trobar més de vint paraules que comencen per la mateixa lletra en un sol dibuix. Com podia haver tantes i tantes coses en un sol i relativament petit dibuix! Semblava màgia, cada vegada que mirava el dibuix hi descobria noves coses i a sobre començaven per la mateixa lletra!

Quan el meu fill sigui més gran em farà molta il·lusió regalar-li aquests llibrets que guardo amb molta cura i ajudar-lo a resoldre els reptes de Picanyol. Tot i que m’imagino que potser preferirà els Otijocs d’ordinador.

I què dir del genial Ot, el bruixot, el seu personatge més famós? Un humor mut, senzill, honest que agrada igual a grans i a petits! Segur que si fos americà n’hi hauria tota mena de merxandising. De fet, fa poc vaig descobrir que hi ha samarretes d’Ot el Bruixot. Les fa i ven Quin Cacau. També en ven Productes de la Terra.

Vinyeta d'Ot, el bruixot. Pertany a http://www.cavallfort.cat/

Ot el Bruixot apareix número rere número a la revista Cavall Fort des de fa 40 anys. Ja havia decidit dedicar un article a aquesta meravella del còmic català abans de saber l’efemèride, i m’ha anat la mar de bé per desitjar-li felicitats a l’Ot i donar les gràcies a en Picanyol per ensenyar-me el gust per mirar i per pensar, tot jugant.

Un clàssic del disseny per menys de tres xifres

2011-02-28T08:41:00.001+01:00

Pel preu d’unes botes o d’un abric, o fins i tot més barat, podem adquirir el que ja s’ha convertit en un clàssic de la decoració: el llum de sostre Midsummer del dissenyador holandès Tord Boontje, que comercialitza l’empresa californiana Artecnica.

N’hi ha en color blanc, vermell, daurat, taronja, lila, verd, rosa, blau... també se’n fan que combinen dos colors (blanc-vermell, groc-verd). El meu és blau cel i el tinc al dormitori. A tothom li crida l’atenció i quan encens el llum a la nit sembla que hagin de sortir els follets del bosc a vetllar-te el son.

El meu Misummer Light.

Com que fa una llum tènue com a difuminada, és bo per a espais que necessitin poca llum: dormitoris, passadissos, però també n’he vist en revistes aprofitant cantoneres, tocant a la paret per crear diferents ambients en una mateixa sala. El rosa és atrevit i queda genial, tot i que el blanc és el més popular i és més fàcil que ens combini en qualsevol lloc.

Artecnica no envia fora d’EUA però el venen a moltíssims llocs web de tot el món i es troben bones ofertes.

L’estudi Tord Boontje defensa que la modernitat no ha de voler dir necessàriament minimalisme, que la contemporaneïtat no està renyida amb la tradició i que la tecnologia no ha de renunciar a les persones i els sentiments. El llum Midsummer, que és la seva peça més coneguda, ho reflecteix perfectament, oi?

Tot un descobriment de botiga!

2011-02-26T12:42:00.000+01:00

Aquesta guirlanda tot i ser a l'apartat d'habitacions infantils,
la trobo ideal per a qualsevol estança.

La satisfacció del client, la pedagogia, el compromís ecològic i el preu assequible són els quatre puntals de Nature et Découvertes, una cadena de botigues francesa per descobrir!

Hi ha productes per a totes les edats però el que m’ha fascinat és el seu catàleg per a infants. Mobles, portanadons, objectes de decoració, llibres, joguines, manualitats, roba, absolutament tot val la pena. En quant als articles per als no tan petits, m’agrada especialment la decoració nadalenca i les joies. Tot plegat desprèn el gust per la imaginació, les ganes de viure i l’amor per la natura.

Un recull d'alguns dels articles que més m'han agradat de la botiga virtual.
Totes les imatges pertanyen a http://www.natureetdecouvertes.com/

La botiga on-line té menys de la meitat de productes que la física i encara no envien comandes fora de França, però esperem que aviat això pugui canviar.

La web tampoc aconsegueix transmetre l’ambient màgic i cuidat de les botigues ni dels seus catàlegs impresos, que són d’aquells que no et canses de fullejar, doblegar i marcar. En fi, França tampoc ens cau tan lluny!

Guapíssima, amb roba interior de lactància

2011-02-25T17:30:00.001+01:00

He tingut feina rai per trobar roba interior de lactància que m’agradi. M’ha calgut fer una mena de tesina en la matèria que no puc fer menys que compartir.

De moment, per mi la línia Seamless de Carriwell és el número u en comoditat, i a més és prou bonic. Per les que hem de dormir amb sostenidors i discos protectors perquè si no ens llevem damunt d’un toll de llet és l’opció ideal. En pots trobar a molts llocs però recomano la botiga d’Amor Maternal. A més, si combregues amb la criança natural hi trobaràs molts continguts interessants.

També còmode però amb un plus estètic hi ha el Fast Food de Boo (també el tenen a Limo Bebé, però no el venen on-line). El Second Skin d’Amoralia i els essencials Bella Materna segur que també són còmodes i molt elegants, però personalment no els he provat.

La meva preferida és la samarreta Paris so Chic (la 2a de baix)
Totes les imatges pertanyen a http://www.madeinfemmes.com/

Ara bé, de vegades amb la comoditat no n’hi ha prou, oi? Si vols sentir-te més sexy no deixis de provar Made in Femmes. He comprat directament a la casa: t’arriba el producte dins una caixeta amb la revista Egg i fa la il·lusió d’un regal especial. Això sí, és més ràpid, pagues menys despeses d'enviament, i tens una atenció personalitzada, amable i eficaç si compres a través de Mimamasemima. De fet, d'aquesta web, amb un catàleg de roba interior i exterior triat amb bon gust i criteri, se'n podria fer un article sencer.

Com afegir noves tipografies a l'ordinador?

2011-02-24T19:50:00.002+01:00

Estàs avorrit de la Times New Roman, l’Arial, la Verdana i la Calibri? No cal ser dissenyador gràfic per poder tenir lletres xules i donar un toc personal als teus documents, treballs, felicitacions de Nadal, etc.

Pots fer-ho seguint aquests tres passos:

Descarrega’t la tipografia que t’agradi d’alguna web de fonts gratuïtes. Recomano Dafont i Font Squirrel.

Guarda la carpeta comprimida al teu escriptori i obre-la. Selecciona els arxius de dintre, treu-los fora de la carpeta i deixa’ls a l’escriptori.

Imatge d'una font descarregada al meu escriptori.

Ara has d’instal·lar la font. Veuràs que a l'escriptor hi ha un arxiu o més que té dues tes blaves (TT) o una a vermella (a). Selecciona’ls, retalla’ls i enganxa’ls dins la carpeta de fonts del teu ordinador. La carpeta de fonts està dins el panell de control.

Ja estan instal·lades! Obre un word i diverteix-te!

Un nota important: No t’animis a instal·lar lletres perquè com més en posis més lent t’arrencarà l’ordinador quan l’encenguis. Si n’hi ha moltes que t’agraden guarda-les en una carpeta i instal·la-les només quan les hagis de fer servir i després esborra-les del panell de control. Per fer això d’una manera més fàcil i pràctica hi ha programes de gestió de fonts que les mantenen com a “adormides” fins que no les necessites. Però això ja són figues d’un altre paner per a una altra entrada.

Per què coquma?

2011-02-24T19:50:00.000+01:00

Fa uns dies, mentre el meu fill feia una migdiada, se'm va ocórrer escriure en una llibreta totes les coses que m'agraden.

Va ser com quan se t'estripa el paquet de l'arròs i primer cauen uns quants granets i en pocs segons en tens el terra ple. Una idea en feia venir una altra, i aquesta altra me'n portava unes quantes més. La memòria saltava per l'espai i el temps: de la casa al jardí, del jardí al pati de casa els avis; del meu menjar preferit a aquell restaurant que mai no em falla; del regal que em van fer l'altre dia als records més antics de les joguines de quan era petita.

foto de anankkml

Intentava recollir de pressa tots els grans d'arròs però no em podia imaginar de fins a quins racons havien arribat. El resultat, a banda d'una llista molt llarga, va ser... jo diria que terapèutic. Era com si el món tingués més sentit que feia unes hores. Com si fos encara més bonic i valgués més la pena. Proveu-ho.

El cas és que després em vaig rellegir la llista, i uns dies després hi vaig anar afegint coses que m'agraden, i no vaig tardar en decidir que d'aquell escampall en podia fer una bona paella, o un arròs a la cubana, un risotto o inventar una recepta pròpia. De moment, provaré d'escriure un bloc de les coses que m'agraden.